els mediterranis: mirades enfrontades 125 — Little Bill Daggett: Supose que penses que t’estic pegant, Bob. Però no és així, Bob. El que estic fent és parlar, saps? Parle a tots els vilans de Kansas, de Missouri, i de Xeienne. I el que els dic és que no trobaran diners de putes. I inclús si n’hi haguera, que no han de vindre a buscar-los de cap manera. — English Bob: Yo os maldigo. Jo vos maleïsc. Vos maleïsc a tu i a tots els que com tu sou gent sense moral i sense lleis. I maleïsc les vostres putes sense moral i sense honor. No m’estranya que tots vosaltres emigràreu a Amèrica, perquè ningú a Anglaterra vos volia. Sou un muntó de salvatges. Una porcada de sagnants salvatges. Vos maleïsc. Clar que hi ha una altra mirada, una altra comprensió sobre la relació entre força, violència i Dret. I el mateix Eastwood ens l’ofereix com a contrapartida en un altre film: Grand Torino. Per a poder justificar aquesta altra visió, per a delimitar el monopoli legítim de la violència, davant de la violència exercida per qui té prou poder per a imposar-la, resulta inevitable acudir a la idea de justícia. Però al seu torn, perquè aquesta no siga un recurs formal, mal·leable en mans del poderós, és necessari remetre l’ús de poder a la noció de drets humans, concreció històrica d’aquesta idea de justícia. Només un Dret entés com a lluita pel Dret, Kampf um Recht (Ihering), que es resol en lluita pels drets, Kampf um Rechten, pot pretendre ser instrument diferent del recurs a la violència. És a dir, tal com adverteix Ferrajoli, un Dret entés com a llei del més dèbil. Però no
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above