creue… per tant existisc 141 polític i social, realitzat pel Col·lectiu Cinema Alternatiu, un dels dos grups de cinema militant actius en la dècada dels setanta junt amb el Colectivo de Cine Madrid (ambdós precedents de grups posteriors dels huitanta com Vídeo Nou a Catalunya o el Black Audio Film Collective a Anglaterra). Aquest grup català feia ús de les ferramentes pròpies del mitjà fílmic per desconstruir, d’una manera crítica, els mecanismes de control i repressió dels anys finals del franquisme. Viaje a la explotación tracta el fenomen incipient de l’emigració magribina a Espanya des de diversos punts de vista, incloent-hi els testimonis dels mateixos immigrants, alhora que una narració en off analitza aspectes com la pobresa, el racisme, l’especulació, l’abús o la il·legalitat, innats al fenomen immigratori i hui en dia de plena actualitat. No obstant això, aquesta pel·lícula suposa tota una raresa, atés que els interessos dels artistes “oficials” de la generació posterior, els “feliços anys 80” es van moure per uns altres àmbits més personals, no gens polítics i molt especulatius. Cal esperar fins a l’any 1995 per a trobar un treball en el context de les arts visuals que tracte el tema de l’emigració des d’un enfocament crític. A principis dels anys noranta del segle XX, un grup de set artistes de la Facultat de Belles Arts de Granada van començar a treballar junts en una sèrie de projectes col·lectius. Aquest grup va decidir negar les identitats individuals dels seus components i, al seu torn, mantindre una presència pública ubiqua tot canviant de nom depenent de l’exposició o projecte realitzats. D’aquesta manera, els títols de les seues obres —Besos Negros, Cuarto Oscuro, Enunciación o Agraciados Agradecidos— foren els diferents noms amb què el col·lectiu va ser conegut. Un treball
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above