creue… per tant existisc 142 artístic orientat cap a les identitats sexuals, la imatge de la dona o la precària condició de les minories ètniques a Espanya. En 1995 van presentar l’exposició Convergència, a la Sala Montcada de la Fundació La Caixa (Barcelona), el títol de la qual, en el context català, al·ludia ineludiblement a un conegut partit polític de gran força identitària5. La instal·lació estava composta per un cotxe —inspirat en els utilitzats per ciutadans magribins que a l’estiu creuen la península Ibèrica—, uns llums evocadors dels llums d’oli andalusins, postals d’emigrants i una paret folrada amb la senyera — la bandera catalana. La peça reflexionava sobre com un sentiment d’identitat nacional pot acollir una comunitat de ciutadans i alhora pot excloure’n d’altres. Una proposta valenta i plenament vigent, atés l’actual clima secessionista a Catalunya. Poc després d’aquella exposició el grup es va dissoldre, encara que alguns dels components continuaren actius en el context de les arts plàstiques, aquest va ser el cas de Valeriano López, un artista que, com Rogelio López Cuenca, ha fet de la colonialitat un discurs inherent a la seua producció artística6. En 1996 va realitzar un film titulat Estrecho Adventure, que presentava una pel·lícula d’animació que s’apropia del format dels videojocs a fi de criticar les lleis d’estrangeria al nostre país. El joc s’inicia amb el clàssic Insert coin (Inserisca monedes) i es compon de cinc nivells, els títols del qual són Get the Money (Aconsegueix els diners), Get Into the Country (Entra en el país), Get Legal (Fes-te legal), Get Accepted (Sigues acceptat) i Get a Job (Aconsegueix un treball). El protagonista, Abdul, ha d’anar sortejant totes les dificultats amb què es troba un immigrant il·legal —vigilància, xenofòbia, precarietat laboral…—, a fi d’obtindre un contracte
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above