Page 94

Gillian Wearing

Sam, professor de mètode, es dirigeix a nou persones, en fila, d’esquena a la paret. Sam, professor de mètode: Bé, aquesta improvisació, és com una representació. James –o Jay, veritat?– us usarà, podeu pensar en això com un retaule actiu... d’una experiència comuna que ell va viure, quan l’assetjaven en el col·legi de xiquet. D’acord? Així que el que farà és que bàsicament actuarà i funcionarà com una espècie de facilitador i director, igual que jo estic tractant amb vosaltres. En realitat, només parlarà amb vosaltres, des de la seua perspectiva, i us assignarà certs papers arquetípics, ja siga el de perdonavides, el de víctima o el de testimoni, etc. Enteneu? I treballarà amb vosaltres fins que s’ho crega de veritat. Val? 93 El grup respon: Val. Sam, professor de mètode: L’escenari és seu, senyor. Avant. James: La persona que vull que m’interprete serà en realitat – tu assenyala, per favor. D’acord, i crec que l’escena tindrà lloc en un bloc de vivendes, prop d’un parc. Hi haurà dos grups de persones; alguns de vosal-tres – els qui vosaltres decidiu, és una decisió vostra, només separeu-vos un poc – un, a un costat, un, a l’altre. Alguns estan en el parc, altres són testimonis. James: Molt bé, el parc estarà ací. Xics, vosaltres esteu fent una volta, fent el ximple, el que fan els xavals, val?, en el parc, esteu per les engronsadores. Podeu estar parlant entre vosaltres, xics. Quan les coses comencen a interactuar per ací, vull que un de vosaltres s’adone del que està passant –que vulga fer alguna cosa, però no ho faça. Veieu el que vull dir? Així que us quedeu al marge, però voldríeu fer alguna cosa. James a Stephen, el qual interpreta el paper de Ja-mes: Bé, el que vull que faces és... tu en realitat no, no ets una persona molt sociable a causa d’això, de la classe de merdes que et passen, però t’arriscaràs – pre-guntaràs a aquests si pots unir-te a ells, val? Stephen com a James: Sí. James: Però primer parlaré jo amb ells, i després entres tu, val? James a Patric com a Perdonavides 1: Ell vindrà i et preguntarà si pot participar en el vostre partit. Però quan ho faça, tu et rebel·les en contra, i jo faré que aquests tres l’accepten, però tu no ho faràs. D’acord? Assenteix James: Tracta’l com a una merda. Com a una merda total. Stephen com a James: Ella diu que em puc unir, així que... Patric com a Perdonavides 1: No, jo no he dit que et pugues unir. Stephen com a James: Bé, ella ha dit que em puc unir. Patric com a Perdonavides 1: Jo no he dit que poguera unir-se. Stephen com a James: Bé, puc unir-me? Patric com a Perdonavides 1: Eh, què, què, què collons és ‘uix’ – ‘bé’! Quin idioma és aquest? D’on ets? Stephen com a James: He dit que si em puc unir. Patric com a Perdonavides 1: D’on ets?, no, d’on ets? Stephen com a James: Bé, d’ací. Patric com a Perdonavides 1: D’ací, d’on? Stephen com a James: Bé, de carrer amunt. Patric com a Perdonavides 1: Carrer amunt? Conec a tots els d’aquest carrer. Qui ets? Ningú. Es gira, llavors es gira una altra vegada Què vols? Pira’t. Stephen com a James: Fes-te fotre.


Gillian Wearing
To see the actual publication please follow the link above