1989 va ser un any històric, un any que va posar fi a una època definida per la Guerra Freda i l’enfrontament entre Occident i Orient, entre les democràcies europees i nord-americanes i les dictadures prosoviètiques.

L’Institut Valencià d’Art Modern, el primer projecte per a la creació d’un museu modern i contemporani que es va desenvolupar a l’Estat espanyol fomentat per la política de les autonomies i la necessitat de reconéixer i promoure l’art i la cultura més recents, es va inaugurar en 1989

El projecte que Soledad Sevilla (València, 1944) ha creat per a la façana de l’IVAM té com a base un record recurrent de la seua adolescència a València: un sòcol de taulells geomètrics que cobreix la part baixa del mur del claustre de l’església del Patriarca.

Més enllà de la idíl·lica visió del mar Mediterrani que retrataren els pintors del nord de principi del segle XX, fascinats per la llum, el Mediterrani engloba una superposició, una mescla i una confrontació de llengües, cultures i religions des de l’inici de la història.

Entre l'entropia i el infralleu.

Podria ser el desaprofitament de l'energia en el procés de transformació de la matèria una imatge premonitòria, una al·legoria d'un col·lapse o d'una agonia del nostre món? Quanta energia es desprén de les falles? Quant pesen les seues cendres?

Ignacio Pinazo (València, 1849-Godella, 1916) va obrir un espai nou per al tractament del naturalisme, la llum i la investigació.

El gir experimentat per l’escultura en el segle XX va respondre als nous valors narratius que apareixen en les arts visuals i que incorporaven en les seues propostes els avanços en la ciència i la cultura.