En 1978 es publicava Orientalisme, del pensador palestí Edward Said (1935-2003). En aquest assaig es revelava com Orient s’havia construït com l’oposat a Occident a través de la disciplina que li donava títol. L’orientalisme es basava en una sèrie d’estereotips que responien als interessos dels poders polític i econòmic.

Next Coming t’avança les mostres que s'inauguraran després de la crisi de la pandèmia.

Aquesta exposició proposa un recorregut per algunes propostes contraculturals valencianes entre els anys seixanta i huitanta. La mostra planteja com, des de l’alta cultura i des de la cultura del poble, es van proposar alternatives a totes les ortodòxies de l’època.

Pocs fenòmens travessen de manera més decisiva les principals transformacions que es van donar durant la dictadura franquista. I, no obstant això, el boom del turisme a Espanya tendeix a ser banalitzat. El relat hegemònic redueix l’imaginari del turista al producte que consumeix (sol i platja), l’acció del Govern a un eslògan (“Spain is different”)

Miquel Navarro (Mislata, 1945) va formar part del grup d’artistes que a la fi dels anys setanta va renovar el llenguatge de l’escultura. Les seues grans instal·lacions de ciutats són llocs que acullen però que també participen de l’autoritat que domina i controla.

Un dels pilars de la col·lecció de l'IVAM, Julio González (Barcelona, 1876- Arcueil, França, 1942), tindrà també la seua relectura l'any del 30 aniversari. La mostra comptarà amb peces del seu període de formació, influïdes per l'ambient barceloní. S'inclouran pintures del seu germà Joan i algunes de les seues delicades joies modernistes.

Aquesta nova lectura de la col·lecció partirà d'un dels seus nuclis centrals, el Pop Art, especialment el britànic i els realismes espanyols, amb l'objectiu d'ampliar el concepte de realisme al qual remetien.

Ignacio Pinazo (València, 1849-Godella, 1916) va obrir un espai nou per al tractament del naturalisme, la llum i la investigació.