Conversa amb David Toop

De manera transversal a la producció dels sis artistes integrants del Programa d’Art i Context, es proposen una sèrie d’activitats que fomenten la creació de nous vincles i acostament a diferents maneres de producció o metodologies que aporten perspectives que, tant els artistes com el públic general, puguen revisitar.

El músic, escriptor, comissari i artista sonor David Toop va ser el protagonista d’aquesta primera activitat que s’impulsa durant el Programa. Els artistes del grup d’investigació (Darío Alva i Diego Navarro, Claudia Dyboski, Marina González Guerreiro, Álvaro Porras i M Reme Silvestre) van ser els encarregats de dialogar amb el convidat, sempre obert a la participació de la resta d’assistents. La xarrada va girar, principalment, al voltant de la seua publicació Ocean of Sound (1995), un recorregut que comença en 1889, moment en què Claude Debussy va escoltar un concert de música javanesa en l’Exposició de París i que, per a l’autor, simbolitza l’inici del segle XX musical. A partir d’aqueix episodi, Toop investiga els gèneres i categories que conclouran en una cultura sonora etèria, desterritorialitzada i immersiva.

El 16 de desembre de 2021, a les 18h, Toop va connectar de manera en línia amb l’IVAM, on els presents a l’auditori també van poder llançar altres qüestions a més de les plantejades per l’equip del Programa.

David Toop (nascut en 1949) toca la conducció òssia, els ressonadors i brunzidors, les cordes, el paper, el magnetisme, els records d’arxiu, les flautes, l’electricitat i altres materials. Des de 1970 desenvolupa una pràctica que creua els límits del so, l’escolta, la música i els materials. Abasta l’actuació musical improvisada, l’escriptura, el so electrònic, el field recording, el comissariat d’exposicions, les instal·lacions d’art sonor i l’òpera. Inclou huit aclamats llibres, entre ells Rap Attack (1984), Ocean of Sound(1995), Sinister Resonance (2010), Into the Maelstrom (2016), Flutter Tire, unes memòries publicades per primera vegada al Japó en 2017 (2019) i Inflamed Invisible: Writing On Art and Sound 1976-2018 (2019). Breu membre del projecte pop de David Cunningham The Flying Lizards en 1979, ha publicat catorze àlbums en solitari, des de New and Rediscovered Musical Instruments en el segell Obscure de Brian Eno (1975) i Sound Bodi en el segell Samadhisound de David Sylvian (2006) fins a Entities Inertias Faint Beings (2016) i Apparition Paintings (2021) en ROOM40. Els seus enregistraments de l’Amazones de 1978 sobre el xamanisme i els rituals dels yanomami es van publicar en Sub Rosa com Lost Shadows (2016). En els últims anys les seues col·laboracions inclouen a Rie Nakajima, Akio Suzuki, Tania Caroline Chen, John Butcher, Ken Ikeda, Elaine Mitchener, Henry Grimes, Sharon Gal, Camille Norment, Sidsel Endresen, Alasdair Roberts, Lucie Stepankova, Fred Frith, Thurston Moore, Ryuichi Sakamoto i uns reviscuts Alterations, l’iconoclasta quartet d’improvisació amb Steve Beresford, Peter Cusack i Terry Day format en 1977. Toop també és comissari d’exposicions d’art sonor com Sonic Boom en la Hayward Gallery (2000), la seua òpera –Star-shaped Biscuit– es va representar com a projecte de Aldeburgh Faster Than Sound en 2012. Entre els seus llançaments discogràfics més recents es troben Garden of Shadows and Light, un duo amb Ryuichi Sakamoto, Breathing Spirit Forms amb Akio Suzuki i Lawrence English i Until The Night Melts Away amb John Butcher i Sharon Gal.

EmailFacebookTwitterInstagram
EmailFacebookTwitterInstagram