Una escultura de Pablo Palazuelo s’exhibeix des d’avui al vestíbul principal de l’IVAM

La peça, pertanyent a la col·lecció del museu, rebrà els visitants només accedir a l’edifici

IVAM 31 Gener 2017

NdP Colecció Hall Palazuelo

València. L’escultura Lauda III (1980) de l’artista Pablo Palazuelo s’exhibirà a partir d’avui i durant els pròxims mesos al vestíbul principal de l’IVAM dins de la proposta En singular: la col·lecció de l’IVAM al hall. Aquesta iniciativa, que va arrencar amb l’exhibició de l’escultura Llibres (2001) de Manuel Valdés, va seguir amb la Fun House (1987), de Richard Hamilton, John McHale i John Voelcker, i últimament amb Figura en moviment (1984) d’Andreu Alfaro, té com a objectiu donar major visibilitat i una nova perspectiva a determinats treballs de la Col·lecció de l’IVAM amb una marcada rellevància artística.

Lauda III de Pablo Palazuelo és la quarta peça de la Col·lecció de l’IVAM que els visitants trobaran en aquesta especial localització del hall del Centre Julio González. Es tracta d’una escultura en acer corten rovellat de 41 x 235 x 123 cms pertanyent a la seua sèrie Lauda, que l’artista va desenvolupar durant diferents anys.

Pablo Palazuelo (Madrid, 1915 – Galapagar, Madrid, 2007) va estudiar arquitectura a la School of Arts and Crafts i al Royal Institute of British Architects d’Oxford (1933-1936). A París es va formar en gravat a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts i va conèixer a l’escultor Eduardo Chillida. Des dels anys cinquanta va exposar amb freqüència en els Estats Units, a Suïssa i també a la galeria Maeght de París. A finals de la dècada dels anys setanta va presentar a la galeria Theo de Madrid un conjunt d’escultures en alumini, coure i acer, una producció escultòrica que va augmentar notablement en els anys vuitanta.

Difícil de classificar o etiquetar, l’obra de Palazuelo destil·la la seua erudició i el seu esperit cultivat, la seua sensibilitat cromàtica, així com el seu interès per la filosofia, la geometria, la numerologia, l’alquímia o la física i també, especialment, el seu interès per la cultura oriental. La seua producció forma part dels corrents artístics que van sorgir com a reacció a l’informalisme, presentant obres més pròximes a la racionalitat del càlcul i la geometria, sense espai per al gest o la improvisació. No obstant això, l’obra de Palazuelo no es limita a una geometria senzilla o reconeixible, sinó que construeix un llenguatge personal que el mateix Palazuelo va denominar ‘transgeometria’.

 

Imágenes

EmailFacebookTwitterInstagram