L’IVAM reivindica el treball de dones artistes valencianes des de 1929 fins a 1980 en l’exposició ‘A Contratemps’

S'exhibeixen vora 240 obres de més de 40 creadors

IVAM 25 Abril 2018

Nota post A contratiempo

València (25.04.18). El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i les comissàries Isabel Tejeda y Mª Jesús Folch, han presentat als mitjans l’exposició A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes (1929-1980), acompanyades per Ramon Satorra, de la Fundació Banc Sabadell, i les artistes Isabel Oliver, Monika Buch, Eva Mus, Rosa Torres, Ana Torralva, Aurora Valero i Victoria García.

“La història de l’art també s’ha d’escriure en femení”, ha proclamat el director de l’IVAM sobre la nova exposició que mostra la lluita de dones artistes valencianes per aconseguir la professionalització i la visibilització de la seua obra des de 1929 fins a 1980. “És una exposició d’artistes atrevides i valentes que no van voler ser una nota al peu de pàgina o un etcètera. van ser valentes perquè en una època fosca van trencar amb les normes que hegemonitzaven l’art i la cultura.

I van ser atrevides perquè van lluitar contra el conservadorisme de l’època “, ha destacat José Miguel G. Cortés sobre la mostra que uneix 240 obres d’artistes com Juana Francés, Eva Mus, Jacinta Gil, Anna Peters, Carmen Calvo, Isabel Oliver, Ángela García Codoñer, Victoria Civera i Juan Uslé, Cecilia Bartolomé, José J. Bartolomé, María Montes, Josep Lluís Seguí, Monika Buch, Milagros Lambert, Rosa Torres, Soledad Sevilla, Ángeles Marco, Cristina Grau, Ana Torralva, Pepa García, Victoria García o María Dolores Casanova, procedents de la Col·lecció de l’IVAM, d’altres museus i de col·leccionistes privats.

L’artista Ángela García Codoñer ha assenyalat que aquesta exposició “es important perquè revela la nostra història oculta, se’ns ha obviat i és fonamental explicar per crear consciència col·lectiva”.

“La mostra comença amb la portada de la revista Blanco y negro encarregada a Manuela Ballester el 1929 i acaba el 1980 quan Carmen Calvo exposa al Guggenheim de Nova York”, ha explicat una de les comissàries. En aquest arc cronològic s’han seleccionat obres en què es plasma com els va afectar el fet de ser dona a l’hora de crear.

L’exposició es divideix en dos grans blocs. El primer d’ells, Una generació perduda: II República, Guerra Civil i exili reuneix obres realitzades en aquesta etapa per artistes com Manuela Ballester, Elisa Piqueras, Gerda Taro, Tina Modotti, Kati Horna, Juana Francisca, Pitti Bartolozzi, Alma Tapia, Amparo Segarra, Eugenio Granell i Josep Renau. “En aquest període l’estereotip de dona que retraten és la dona musculosa i guerrillera o la dona coratge que a la rereguarda té cura dels ferits”, han explicat Isabel Tejeda i M. Jesús Folch.

La segona part de l’exposició, Dictadura i Transició, aborda un període en el qual es va viure un retrocés en els drets i llibertats de les dones. Aquí les obres exposades presenten el nou imaginari que les valencianes d’aquesta generació comencen a construir, els treballs que incitaven a la participació o la generació de consciències creatives crítiques i les manifestacions artístiques que es van convertir en un espai de resistència política als anys seixanta.

“L’exposició culmina amb l’apartat anomenat De professió, les seues tasques, en què les artistes recuperen en les seues obres els treballs d’artesania com a fórmula d’espantar dimonis”, han resumit les comissàries.

EmailFacebookTwitterInstagram