L’IVAM reivindica a Ángeles Marco, pionera en la transformació de l’escultura espanyola

Ángeles Marco, Vertigen és una antològica que reuneix abundant material inèdit de l'artista

IVAM 26 Setembre 2018

Nota post Ángeles Marco

València. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari de la mostra, Joan Ramon Escrivà, han presentat als mitjans l’exposició Ángeles Marco. Vertigen, acompanyats per la directora adjunta de la Col·lecció de la Fundació Banc Sabadell, Montserrat Corominas, i la filla de l’artista, Maria Silvestre.

“Un dels objectius que s’ha traçat l’IVAM és reivindicar artistes que no han rebut la suficient atenció en la Història de l’Art”, ha explicat el director del museu sobre aquesta exposició antològica dedicada a Ángeles Marco organitzada quan es compleix el desé aniversari de la seua mort.

“Ángeles Marco és una artista fonamental per a entendre la transformació de l’escultura a Espanya en els anys huitanta i noranta del segle XX”, ha destacat el comissari de la mostra que reuneix 120 obres, moltes d’elles inèdites o que s’han exposat en poques ocasions com les instal·lacions Desembocadura i Entre allò real i allò il·lusori, o la sèrie germinal Espais Ambigus.

Joan Ramón Escrivà ha explicat que “es tracta d’un recorregut que abasta més de 30 anys de carrera de l’artista, que intenta desgranar la narrativa visual d’Ángeles Marco”. Una artista pionera en l’ús de materials, capaç de crear un llenguatge propi i amb uns postulats escultòrics lligats als grans corrents artístics internacionals. No obstant això, el seu treball no va obtindre el suficient reconeixement. “Afortunadament, hui dia la seua obra s’està revaloritzant i està influint en les noves generacions”, ha apuntat el comissari.

L’exposició, així mateix, pretén donar visibilitat a una veu femenina fonamental vinculada als pressupostos teòrics del postminimalisme i l’art conceptual internacional, vint anys després de l’exposició El taller de la memòria, que el mateix IVAM va dedicar a l’escultora.

La mostra rastreja els orígens de la trajectòria d’Ángeles Marco des de les seues primeres sèries dels anys 80 on trobem “l’origen del llenguatge escultòric de l’artista”, segons ha explicat Joan Ramón Escrivà, fins a l’última peça que va crear l’artista, El pèndol d’or, una escultura mòbil daurada que va instal·lar al castell de Santa Bàrbara d’Alacant poc de temps abans de morir. “Aquesta peça anunciava un altre canvi de rumb en la seua trajectòria amb l’ús del color”, ha matisat Escrivà.

Organitzada en sèries i estructurada de forma cronològica, l’exposició rescata de l’oblit grups d’obres que han passat desapercebudes i també inclou algunes de les seues instal·lacions més emblemàtiques, com la serie Salt al buit el tema principal del qual, el vertigen, dóna nom a l’exposició. “El vertigen és un tema que sempre està present en la seua trajectòria. No solament en el contingut, sinó també a nivell formal ja que les obres d’Ángeles Marco reflexionen sobra la caiguda, el buit, la pulsió cap a l’abisme i la falta de certeses”.

El recorregut cronològic de l’exposició avança a través d’enigmàtiques superfícies de cautxú lliscants, ponts dislocats, palanques relliscoses o pertorbadors elevadors sobre els quals apuntar-se a l’abisme de l’existència “convidant a l’espectador a entrar en l’univers particular d’Ángeles Marco”, ha conclòs el comissari.

Imágenes

EmailFacebookTwitterInstagram