L’IVAM recrea l’univers creatiu de Carmen Calvo i li ret homenatge en una exposició

IVAM 14 Juliol 2022

València (13.07.22). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ret homenatge a l’artista Carmen Calvo, Premi Julio González 2022, en una gran exposició que proposa un recorregut per tota la seua trajectòria. Un total de setanta obres, que s’exhibeixen fins al 6 de novembre, incloent-hi les seues primeres incursions en el terreny de la instal·lació, dibuixos, llibres, postals, fotografies o els seus treballs escultòrics amb les nines, les figures de cera i els maniquins, part indissociable de l’imaginari creatiu de l’artista valenciana.

“D’on sorgeix una idea? Hi està i va sorgint. El que és important és l’observació, la mirada. El que vas veient tots els dies”. Ho ha expressat la mateixa creadora durant la presentació de l’exposició, la tercera que li dedica l’IVAM després de les mostres organitzades en els anys 1990 i 2007. “L’origen d’aquest projecte és mostrar l’estudi de l’artista, obrir el seu arxiu i portar-lo al museu per a oferir una nova mirada sobre la seua trajectòria, posant en el centre les seues referències, les seues obsessions i les seues resistències”, ha explicat Nuria Enguita, directora de l’IVAM i cocomissària junt amb Joan Ramon Escrivà.

La mostra s’organitza amb motiu del lliurament del Premi Julio González a l’artista, “la tercera dona guardonada, després d’Annette Messager i Mona Hatoum”, segons ha destacat la directora del Museu. També és la tercera valenciana que rebrà el guardó el pròxim 14 de juliol directament del president de la Generalitat, Ximo Puig. La concessió d’aquest premi se suma a una llarga sèrie de reconeixements al treball d’aquesta artista, com el Premi Alfons Roig de la Diputació de València (1989) o el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2013).

Al llarg de la seua extensa trajectòria, recuperar, tornar a significar restes materials, objectes i imatges ha format part essencial de la metodologia de treball de Carmen Calvo. “Per a l’artista, el món és un camp d’experimentació que permet que trace múltiples històries a partir d’un arxiu en contínua transformació”, comenta Enguita.

“El recorregut comença amb una peça de 1969. Aquest quadro que vaig pintar amb 19 anys ja manifesta que quelcom passava en el meu cap. L’obsessió va avant”, ha relatat l’artista sobre les seues composicions d’inspiració arqueològica realitzades a finals dels anys setanta i huitanta.

El cocomissari, Joan Ramon Escrivà, ha destacat ‘Silenci I i II’, una de les primeres incursions de la creadora en el terreny de la instal·lació, amb desenes de làpides blanques amuntonades sobre un mur del qual pengen més de mil punyals amenaçadors. “És una peça amb una gran càrrega emotiva i d’un silenci solemne”, ha emfatitzat Joan Ramon Escrivà.

A la nau central de la galeria 1 es presenta per primera vegada una recreació del taller de Carmen Calvo, on conviuen maniquins i ceràmiques, exvots i obres d’art, nines i revistes. “La fascinació de l’artista pels maniquins ve de la seua infància. En els maniquins hi ha una escenografia del dolor i una referència al surrealisme”, segons el cocomissari.

Aquest espai també inclou una cambra fosca que reprodueix fragments de films que, durant els mesos de confinament, l’artista va tornar a visionar i que han estimulat el desenvolupament del seu imaginari creatiu. “Són imatges molt importants en el meu treball. Aquest vídeo, gravat amb un telèfon, era la meua única manera de comunicar-me en aquells temps d’incertesa i inquietud”, en paraules de Carmen Calvo.

La mostra també inclou un muntatge amb centenars de targetes postals ‒que fascinen l’artista‒, llibres intervinguts i algunes de les inquietants obres en què el cabell, símbol de la identitat de la dona, s’exhibeix amb descaradura, com en una enorme bola del món sobre la qual penja una enorme cabellera. “El cabell ha sigut el lloc en què la dona es veia bella. Per això també era un premi, i sobretot un castic rapar-la. Significava anul·lar la dona, físicament i mentalment”, ha apuntat l’artista.

Durant l’última dècada l’artista ha intensificat, mitjançant l’ocupació d’imatges fotogràfiques rescatades i intervingudes en la seua quotidianitat, la seua mirada crítica cap a l’opressió i la desigualtat de les dones. Una reflexió que es reflecteix en la instal·lació inèdita amb què finalitza el recorregut que alberga centenars de dits de terracota.

L’obra de Carmen Calvo s’ha desenvolupat “sota un discurs feminista, militant, conscient de la violència i l’opressió que la societat patriarcal ha exercit sobre les dones, amb les seues regles i normes religioses, socials i polítiques, que afecten tots i cadascun dels àmbits de la vida, des del més íntim fins al públic”, ha conclòs Nuria Enguita. “Un discurs que es manifesta en els seus cossos fragmentats, esdevinguts mercaderia, o en les seues imatges vetlades o trencades, i en aquells objectes de la infància que mostren ara la seua cara més sinistra”.

Imágenes

EmailFacebookTwitterInstagram