L’IVAM presenta la programació expositiva de 2021

IVAM 18 Desembre 2020

dossier_anual_val

IVAM JULIO GONZÁLEZ

IMAGINARIS MECÀNICS I TÈCNICS EN LA COL·LECCIÓ DE L’IVAM
GALERIA 3
11 març 2021 – 17 d’octubre 2021
COMISSARIAT: Mª JESÚS FOLCH

Imaginaris Mecànics i Tècnics » reunirà artistes de la col·lecció de l’IVAM interessats a dissenyar i construir mecanismes, però també a crear imaginaris que reflectisquen l’esperit de la cultura industrial i científica que els envolta, com ara Alexander Calder, Marcel Duchamp, Lászó Peri, Man Ray, Moholy–Nagy, Boris Ignatovich, Germaine Krull o Gustav Klucis.
Així mateix, es mostraran obres de “tecnòlegs visionaris” com Gilberto Zorio o d’aquells que, utilitzant materials i tècniques extretes de la manufactura industrial, reflexionen sobre l’esperit, el temps, el cos i la memòria com és el cas de Maribel Doménech o Gary Hill.
S’inclouran també creadors que defensen el diàleg entre la ciència i l’art com Yturralde, Alfaro, Sempere, José Luis Alexanco, Elena Asins o Soledad Sevilla, o narradors conceptuals que, com Thomas Ruff, investiguen sobre la percepció de les imatges a través del mitjà fotogràfic, utilitzant la iconografia mecànica com a tema bàsic. Així mateix es prestarà especial atenció a la qüestió del treball i la seua relació amb la màquina, incloent obres d’artistes contemporànies, com Inmaculada Salinas, que treballen des dels feminismes.
A més, acompanyant aquesta exposició, la sala de la Biblioteca de l’IVAM mostrarà una revisió dels moviments de l’abstracció geomètrica nascuts en els anys seixanta en el nostre territori. L’exposició presentarà documents originals i quaderns d’artistes procedents dels fons documental del museu, que formaran un recorregut entorn a la Primera Exposición de Arte Normativo, el grup Antes del Arte i l’equip format en el Centro de Cálculo de la Universidad Complutense de Madrid.

 

ABSALON, ABSALON
GALERIA 7
25 març 2021 – 10 juny 2021
COMISSARIAT: GUILLAUME DÉSANGES I FRANÇOIS PIRON

L’exposició de l’artista conegut com Absalon (Israel, 1964 – França, 1994) visibilitza la seua contribució crucial al discurs de l’art produït en la dècada dels anys noranta. Al seu torn, la mostra estableix un diàleg amb alguns dels artistes d’aquella època com Robert Gober, Laura Lamiel o Mona Hatoum, posant–los també en relació amb el treball d’artistes contemporanis com Myriam Mihindou o Daura García.
Els projectes d’Absalon seleccionats per a l’exposició i els diàlegs establits mostren la reinterpretació de la fredor de les formes minimalistes en un vocabulari emocional i afectiu, emfatitzant la soledat de la vida i les relacions, així com la relació amb el cos humà, la malaltia, la precarietat i la finitud de la vida.
Absalon, Absalon és una exposició coproduïda per l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el CAPC Musée d’Art Contemporain de Bordeus, on s’exhibirà després del seu pas per València.

 

MONA HATOUM
GALERIA 1
16 abril 2021 – 12 setembre 2021
COMISSARIAT: JOSÉ MIGUEL G. CORTÉS

L’exposició de l’artista d’origen palestí Mona Hatoum (Beirut, 1952) mostrarà el seu univers particular i la seua capacitat per a mostrar les contradiccions i les complexitats del nostre món, representant una resistència a les cartografies del poder.
Mona Hatoum crea escultures, instal·lacions, performances i videoinstal·lacions amb una forta densitat política que busquen la resposta emocional del públic i el qüestionament de l’entorn a través dels objectes. Per aquest motiu la vulnerabilitat enfront de la violència institucional, el paper de les dones en el món àrab, les fronteres i la relectura de la idea tradicional de la “llar” siguen temes recurrents en el seu treball.
L’artista repta els llenguatges formals del minimalisme i el surrealisme per a mostrar els conflictes i les contradiccions del món que habitem. Amb un llenguatge poètic i radical, les seues obres afronten qüestions de poder i dominació, confrontant estereotips (desig – repulsió, fascinació – por) des d’una perspectiva menys narrativa, més minimalista i conceptual en
la qual és una constant el recurs de la transformació del familiar i el quotidià.
Mona Hatoum va ser guardonada amb el Premi Julio González 2020.

 

CARDIOGRAMA. LOLA LASURT
GALERIA 6
29 abril 2021 – 19 setembre 2021
COMISSARIAT: NURIA ENGUITA

Cardiograma és el nou projecte específic que l’artista Lola Lasurt proposa per a la Galeria 6 de l’IVAM. Aquest treball suposarà la creació de dos grans gràfics formalitzats a la manera de fris històric que s’instal·laran al llarg de les dues plantes que componen la sala.
El projecte té com a punt de partida la visita de l’artista al Museu del Gremi Artesà de Fallers de València i la trobada amb un ninot indultat de nom “Democràcia”, obra de l’artista faller José Azpeitia. El projecte proposa el trasllat d’aquest misteriós ninot a la planta baixa de la galeria 6 per a embolicar–lo espacialment mitjançant els dos gràfics esmentats.
El gràfic de la planta inferior estarà realitzat mitjançant pel·lícula analògica en blanc i negre digitalitzada, on es projectaran filmacions de diferents tipus de disparades realitzades durant les falles celebrades des dels anys 30 fins a finals dels anys 70. Els diferents estrats temporals de pel·lícula s’editaran a manera de partitura atonal, amb un ritme marcat per les fogueres i els trets.
El projecte proposa establir una analogia entre el potencial estètic dels trets en seqüència i els fonaments de la pintura abstracta, basats en les partitures dodecafòniques. L’aspecte de cardiograma remet a la idea de diagnòstic de l’estat del sistema, personificat en el ninot atemporal de la “Democràcia”. Al seu torn, podem entendre les mateixes festes de les Falles com un exercici de diagnòstic col·lectiu que anualment respon a l’actualitat socio–política més immediata, enguany doblement en suspensió a causa de la pandèmia.

 

INDÚSTRIA/MATRIUS, TRAMES I SONS
GALERIA 3
6 maig 2021 – 17 octubre 2021
COMISSARIAT: LORENZO SANDOVAL I TONO VIZCAÍNO

L’exposició és una proposta de caràcter híbrid que se situa entre la creació d’un arxiu i un projecte artístic. El seu objectiu és oferir una lectura necessàriament parcial del patrimoni industrial valencià basada en el sonor, l’immaterial i en els moviments socials. La proposta es desenvolupa a través de la compilació de sons, processos, imatges, vídeos, música, peces d’art i discursos vinculats a les fàbriques en el seu context original d’ús, però també en el seu abandó i en la seua reconversió en espais patrimonials.
Indústria/Matrius,Trames i Sons es fixa particularment en els usos proactius del patrimoni industrial impulsats per la ciutadania. L’exposició es planteja com l’adaptació museogràfica de l’arxiu en forma d’instal·lació, inspirada en el “Club Obrer” d’Aleksandr Rodchenko.
Indústria/Matrius,Trames i Sons forma part d’un projecte més ampli al voltant de la generació de l’arxiu i de les trobades (anomenats matrius) de debat i reflexió, que es cristal·litza en l’exposició dels materials i dels resultats de la investigació, duta a terme a Alcoi, Sagunt i en un futur a la l’Alcora.

 

PINAZO I L’ESPAI PÚBLIC
SALA DE LA MURALLA
17 juny 2021 – 5 juny 2022
COMISSARIAT: VICENTE PLA VIVAS

La intenció de la nova mostra sobre Ignacio Pinazo és proposar un nou enfocament biopolític sobre una part de la seua obra: la formada pel conjunt de representacions d’estil i poètica menys academicistes, produïdes en la seua major part per i per al propi artista, tant en format de pintura com de dibuix.
Aquest conjunt d’obres presenta un interés especial perquè el propi artista va ser reconegut pels seus contemporanis com l’impulsor d’una pràctica artística sistemàtica realitzada sobre i en els espais públics oberts. Aquestes pràctiques artístiques de Pinazo entren directament en relació amb les noves maneres d’habitar els espais públics, dels canvis en els comportaments de grups i multituds i de les relacions que s’estableixen amb el context cultural en les quals es van produir.
Es proposa així una lectura actualitzada d’aquest artista en la qual els processos de domini, ocupació, interaccions dels cossos i instauració dels usos col·lectius per part de grups o multituds, es conjugarien amb els imaginaris sobre salut, higiene, plaer, energia i comunicació intersubjectiva, posant en qüestió l’ordre social establit.

 

ELS EXILIS DE RENAU
GALERIA 7
8 juliol 2021 – 9 gener 2022
COMISSARIAT: JOAN RAMÓN ESCRIVÀ I JOSEP SALVADOR

Aquesta exposició tracta de reconstruir els diversos contextos històrics i creatius als quals va haver d’adaptar–se el cartellista, fotomuntador, muralista i escriptor Josep Renau durant el seu fascinant trajecte vital. La mostra pren com a objecte principal d’investigació dos dels períodes històrics menys coneguts dins de la seua producció artística: el Mèxic de l’exili i el Berlín comunista.
Durant el seu llarg exili, primer a Mèxic (1939 – 1958) i després a Alemanya Oriental (1958 – 1982), la seua obra com a cartellista, muralista i il·lustrador va continuar gaudint d’una gran reputació, sobretot en els cercles polítics i intel·lectuals que promovien la idea de l’art com a instrument al servei de la revolució social.
Josep Renau ha tingut des dels inicis de l’IVAM una significació especial, no sols per la seua transcendència com a pioner de les avantguardes històriques a València durant la II República, sinó perquè l’IVAM va ser objecte, l’any 1989, d’un extraordinari depòsit dels seus treballs i del seu arxiu i biblioteca personal. Aquest fons s’ha enriquit posteriorment amb altres dues aportacions realitzades per la Fundació de l’artista en 1991 i 1994.

 

“ENSAYOS SOBRE LO CUTRE” LECTURES DE L’ARXIU DE MIGUEL BENLLOCH
GALERIA 3
4 novembre de 2021 – 20 març de 2022
COMISSARIAT: ALEJANDRO SIMÓN, JOAQUÍN VÁZQUEZ I MAR VILLAESPESA

Miguel Benlloch (Loja 1954–Sevilla 2018) va ser performancer, poeta i activista polític i cultural d’orígens valencians. Entre les dècades de 1970 i 1980 milita en el Moviment Comunista i impulsa la creació del Front d’Alliberament Homosexual d’Andalusia (FLHA). De 1986 a 1994 forma part del grup CUTRE CHOU on participa en els seus espectacles de cabaret puntuals. Des del seu origen, en 1988, va ser membre fundador de BNV producciones. De 2001 a 2015 coordina i produeix el programa UNIA arteypensamiento, de la Universitat Internacional d’Andalusia.
La seua obra és exemple d’una creació generada a la calor del col·lectiu, de la vitalitat dels grups sociopolítics i artístics amb els quals es relaciona. Els seus poemes i textos, performances, collages, fotografies o imatges digitals il·luminen pràctiques que posen el cos en el centre dels discursos artístics. El seu treball ha disseminat i estés discursos que qüestionen les categories heterocentrades i binàries: masculí/femení, actiu/passiu, productiu/improductiu, salut/malaltia, entre d’altres.
La seua figura s’ha consolidat com a peça clau per a acompanyar el relat crític del panorama politicocultural i artístic de les últimes dècades de l’Estat espanyol. La recent pèrdua de Miguel Benlloch deixa un arxiu ple d’imatges i textos que seran llegits i reinterpretats en el marc d’aquesta nova exposició.

 

UN EXERCICI DE VIOLÈNCIA. GUILLERMO ROS
GALERIA 6
7 octubre 2021 – 6 febrer 2022
COMISSARIAT: NURIA ENGUITA

El treball de Guillermo Ros (Vinalesa, 1988) se centra en la investigació de la relació entre la violència sistèmica contemporània, el fet artístic i el propi «Lore» o rerefons personal manifest en el caràcter de rol testimonial. Un estudi que es concreta en torn les relacions de poder, la legitimació, justificació i promoció de l’autoexplotació i el paper de l’artista com a màquina inesgotable de producció esquizofrènica, més pendent de l’objectiu final, basat en la catarsi expositiva, que de la cura de la seua pròpia condició humana.Tot un treball que es materialitza mitjançant la intervenció de l’espai expositiu com si d’una nova escena congelada es tractés, on el diàleg entre materials, formes i arquitectura parla, a més, del silenci sobre la producció de qualsevol obra d’art durant la seua recepció final.
Per a la Galeria 6 de l’IVAM Guillermo Ros, seguint i reformulant aquesta línia de treball, presentarà un projecte inèdit, específicament per a aquest espai i des d’un moment molt concret i determinant que definirà la seua creació.
Guillermo Ros actualment viu i treballa a Alboraia. Va obtenir la seua llicenciatura en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, on posteriorment va realitzar el Màster de Producció Artística. El seu treball, principalment escultòric– instal·latiu, s’ha exposat en l’àmbit nacional a ciutats com València, Barcelona, Mallorca o Madrid, i en l’àmbit internacional a Bogotà, Lisboa, Viena i, pròximament, a Porto i Londres. Entre altres premis, l’any passat guanyà el Premi Senyera d’arts visuals i la seua obra forma part de col·leccions tant privades com institucionals, d’àmbit nacional i internacional.

 

IVAM ALCOI

PRÀCTIQUES DE L’ESCULTURA ESPANYOLA DES DE 1930 A 1996
5 març 2021 – 24 octubre 2021
COMISSARIAT: TERESA MILLET

L’exposició, Pràctiques de l’escultura espanyola des de 1930 a 1996, es presentarà en la seu de l’IVAM d’Alcoi la pròxima primavera, i reunirà un conjunt d’obres pertanyents a les col·leccions de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i del Museo Nacional Centro d’Arte Reina Sofía (MNCARS) d’artistes tan rellevants com Julio González, Jorge Oteiza, Pablo Palazuelo, Eduardo Chillida, Susana Solano, Ángeles Marco, Esther Ferrer, Equipo Crónica i Yturralde.
La intenció d’aquesta exposició és crear un diàleg entre totes dues col·leccions i, a partir d’una cuidada selecció d’autors i autores, presentar una suma de moments, pràctiques i debats entorn de la pràctica escultòrica que s’estenen des dels anys trenta fins al franquisme i la llarga transició.
Aquesta és la segona ocasió que l’IVAM col·labora amb el MNCARS per a la programació de la seu a Alcoi, després de l’exposició sobre Eusebio Sempere amb la qual es va inaugurar el centre en octubre de 2018.

 

EMPREMTA, NARRATIVA I CONCEPTE. FOTOGRAFIA EN LA COL·LECCIÓ DE L’IVAM DES DE 1950
19 novembre 2021 – 24 abril 2022
COMISSARIAT: ENRIC MIRA

Aquest projecte expositiu enfoca el paper de la imatge fotogràfica com a dispositiu d’especial significació en el si de les pràctiques artístiques a partir de 1950. Qüestions relacionades amb el cos i la identitat, la memòria i la història, l’esfera pública i política o el paper dels mitjans de comunicació i el fenomen del consum massiu, han permeat plantejaments artístics que, en un procés d’hibridació medial, han incorporat la fotografia com a llenguatge expressiu, codi o document.
Des de 1950, data que s’ha establit com a punt de partida, la col·lecció i fons de l’IVAM recullen una sèrie de destacades obres i autors que van des del nou documentalisme de Robert Frank i Lee Friedlander; les produccions de l’art pop i post-pop amb Warhol, Baldessari, Sherman o Prince; les diferents derives de l’art conceptual i l’art d’acció com Smithson, Greco, Matta- Clark, Fulton, Pane o Export; el tema de l’arxiu amb els Becher i Boltanski; la potència visual de la nova objectivitat alemanya de Struth, Ruff, Gursky i Höffer, les estratègies narratives de Douglas o Gordon o Wearing o el treball de l’arxiu amb Zaatari, entre altres.
A aquesta sèrie de noms internacionals s’han d’afegir els d’autors espanyols imprescindibles com Fontcuberta, Calvo, Soto, López Cuenca o Valldosera, entre altres. Noms que són una prova fefaent de la diversitat i la riquesa dels fons de l’IVAM.

EmailFacebookTwitterInstagram