L’IVAM presenta la mostra ‘De vacances al Jardí de les Hespèrides. Imaginaris turístics de la costa valenciana durant el franquisme’

La mostra analitza la cultura visual generada al voltant del ‘boom’ del turisme en el territori valencià

IVAM 27 Febrer 2020

NdP Imaginarios Turísticos de la costa valenciana

L’IVAM presenta la mostra documental ‘De vacances al Jardí de les Hespèrides. Imaginaris turístics de la costa valenciana durant el franquisme’, que analitza, sense prejudicis, la cultura visual generada al voltant del ‘boom’ del turisme en el territori valencià.

La mostra, comissariada per Alicia Fuentes i que s’exhibeix del 20 de febrer al 10 de maig, té com a finalitat visibilitzar, d’una banda, un conjunt documental d’interés patrimonial innegable: cartells, fullets i revistes, així com postals, fotollibres i relats de viatge, procedents majoritàriament d’arxius valencians (Biblioteca Valenciana, Arxiu Documental Pedro Zaragoza, UA, Biblioteca de l’IVAM), i, d’altra banda, contribuir a repensar el relat, perquè aquestes imatges són la prova fefaent que en el turisme conflueix una multiplicitat complexa i contradictòria de representacions, recerques, desitjos i aspiracions.

La mostra analitza tres àmbits: el turisme com a producte, el turisme com a recerca i el turisme com a transformació.

El producte

El ‘boom’ turístic espanyol va seguir la fórmula del ‘turisme de sol i platja’, lligada a l’auge dels operadors turístics internacionals que van fer de la idea del luxe a baix preu un dels seus principals reclams (el bon temps i la platja es donaven per fetes). D’ací les nombroses campanyes publicitàries que induïen a ‘deixar-se malcriar’ o a sentir-se ‘reis per un dia’.

La recerca

Collita al Jardí de les Hespèrides”. Així descrivia el fotògraf alemany Bert Boger, en el seu llibre ‘Rutas de España’ (1955), la fotografia que va fer en una horta de Gandia. Potser les nimfes guardianes de les Hespèrides s’hagueren transfigurat en un ancià de rostre arrugat, i que les taronges que aquest carregava en el seu burro no proporcionaren la immortalitat, però per al visitant estranger dels anys cinquanta i seixanta, l’horta valenciana era un lloc igual de màgic que el jardí del mite. Aquesta evocació d’un edén en el sud d’Europa remet a una constant que es troba en la base del turisme: la recerca de l’autenticitat.

La transformació

Davant de les veus crítiques amb la massificació i amb els excessos urbanístics, cada vegada més freqüents en els mitjans d’opinió internacionals, des de l’interior se celebrava el ‘boom’ de la construcció quasi sense fissures. Al voltant del 1970, des de les pàgines d’una revista amb el lema ‘Alacant, la millor terra del món’, es desitjava que la resta de la província superara els anacronismes seguint l’exemple de Benidorm. Aquesta comprensió turistitzada del territori demostra que s’interioritzen els valors de la indústria turística, fins al punt de convertir-los en la identitat pròpia.

L’exposició es tanca amb un cas paradigmàtic d’això últim: el de Benidorm, que resumeix les virtuts que s’associaven al turisme: llibertat i prosperitat econòmica. Ambdós elements procurarien un suport entusiasta al projecte turístic del franquisme. La qual cosa contradiu el relat més habitual, que incideix en el xoc amb la moral catòlica tradicional. Més que posar en perill els seus fonaments, el turisme va ser per al règim una potent arma de seducció.

EmailFacebookTwitterInstagram