L’IVAM mostra a Ignacio Pinazo com a retratista d’espais i multituds

L'exposició Pinazo en l'espai públic s'inaugura a la sala de la Muralla amb 357 obres, moltes d'elles inèdites

IVAM 07 Desembre 2021

NdP Pinazo en l’espai públic

La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, i el comissari Vicente Pla, han presentat hui als mitjans Pinazo en l’espai públic. L’exposició inclou una àmplia selecció de pintures i dibuixos de l’artista valencià, així com fotografies fetes per ell o del seu arxiu personal. Es completa amb pel·lícules i documentació que contextualitzen la seua manera de mirar l’espai on es despleguen les multituds.

«Pinazo pinta l’espai i el paisatge no com a objectes de contemplació sinó ateses les intencions humanes, i amb un dinamisme entre cinematogràfic i abstracte», ha explicat la directora Nuria Enguita. «I ho fa amb una mirada que resulta, no ja moderna, sinó absolutament contemporània, amb una concepció del lloc com a procés, com a mitjà per a la interacció social entre els uns i els altres, entre l’espai i l’humà. Espai com a acció, temps i moviment».

L’exposició mostra l’aproximació de Pinazo a la València emmurallada, les epidèmies de còlera, la bullícia d’una vesprada de carnestoltes en l’Albereda, un berenar al costat de la mar, l’algaravia del mercat, les alqueries o les processons. L’autor posa l’accent «en aquestes noves maneres d’habitar els espais públics, en la transformació de l’acció de les multituds i en les relacions que s’estableixen amb el context urbà, social i cultural en el qual es produeixen», destaca Enguita.

El recorregut expositiu, dissenyat per Vicent Martínez a la sala de la Muralla, reuneix un total de 357 obres: 70 pintures de l’artista, 200 dibuixos i més de 150 elements que contextualitzen el relat visual del visitant. Des dels primers treballs de Pinazo amb només vint anys d’edat fins a les seues últimes obres, posant-les en relació amb les noves formes de socialització i oci en l’espai públic i amb els mitjans de comunicació de masses.

Per al comissari Vicente Pla, es tracta de «un conjunt de gran coherència plàstica i poètica en el qual Pinazo va mostrar un interés quasi etnològic cap als seus coetanis, aplicant molts dels seus recursos artístics més personals». Amb la seua inquietud, el seu desig d’innovar i trencar motlles, Pinazo se situa com un artista que va deixar arrere l’academicisme per a endinsar-se als carrers i en la vida quotidiana.

La primera part de l’exposició, que porta per títol Obstruccions i Traumes, mostra les primeres representacions de Pinazo de l’espai públic com un lloc pròxim i tangible, però també com un lloc insegur i fosc. L’exposició avança en un segon apartat on l’autor reflecteix les noves dinàmiques de socialització motivades per l’enderrocament de les muralles valencianes i l’expansió urbanística que va portar nous espais de relació, com l’Albereda.

El canvi en les formes de percepció i de representació dels col·lectius humans, observada en les seues produccions de les dècades de 1870 i 1880, es manifesta a través de la seua preferència per les multituds urbanes en moviment. Pinazo inaugura en la seua obra una poètica en la qual les situacions de conflicte o tensió política cedeixen davant el predomini de les imatges de masses i grups en harmonia.

Aquesta obsessió per inserir-se en les multituds va arribar a convertir-se en el motor de l’experimentació plàstica dels seus últims anys, des que es va instal·lar a Godella amb la seua família per a fugir d’una nova epidèmia de còlera en 1885. En aquesta etapa les escenes situades en espais rurals es converteixen en un component fonamental de la seua obra.

Segons el comissari Vicente Pla és necessari portar a Pinazo als debats culturals actuals per a estudiar i analitzar com ens relacionem amb l’espai públic: «És un pintor que, a part de les seues influències artístiques, té una gran sensibilitat i preocupació per viure i representar a la gent, i estudia les formes de vida del seu temps».

Les obres de l’exposició procedeixen de la Col·lecció de l’IVAM, així com d’altres institucions, museus i particulars que han cedit peces per a la mostra, molt especialment la Casa Museu Pinazo de Godella, el Museu del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Belles Arts de València, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, la Cartoteca de la Universitat de València, el Museu del Cinema de Girona o la Filmoteca Nacional, entre altres.

Pinazo en l’espai públic, oberta al públic des del 2 de desembre, s’emmarca dins de les activitats que impulsa l’IVAM per a investigar, revisar i difondre els treballs d’un artista arriscat, heterodox i singular. La directora del museu ha conclòs destacant que «Pinazo ha de ser considerat des d’una perspectiva diferent a l’hegemònica, aquella que rebutja el considerat local o tradicional i que declara centres culturals i perifèries en un fals universalisme de regust colonial».

Imágenes

EmailFacebookTwitterInstagram