L’IVAM i el Museu de Belles Arts de València presenten l’exposició Teníem tot al nostre favor

IVAM 26 Novembre 2018

dossier Teníamos todo a nuestro favor pdf

L’IVAM i el Museu de Belles Arts de València presenten l’exposició Teníem tot al nostre favor que pot visitar-se en el Museu de Belles Arts des del 15 de novembre del 2018 fins al 20 de gener de 2019. La mostra reuneix al voltant de 100 obres de la col·lecció de tots dos museus d’artistes com ara Joaquín Sorolla, Antonio Muñoz Degraín, Francisco Ribalta, Joan Ribalta, Joan de Joanes, Salvador Abril, Pablo Picasso, Manolo Valdés, Claes Oldenburg & Coosje van Bruggen, André Derain, Julio González o Eduardo Chillida.

L’objectiu de la mostra és generar un diàleg entre els artistes seleccionats, posar en relació ambdues col·leccions i mostrar com les creacions dels segles XX i XXI recuperen els gèneres clàssics de la pintura a través de la natura morta, el retrat i el paisatge.

Aquesta exposició és fruit d’una línia de treball conjunta per als pròxims anys entre el Museu de Belles arts, fundat en 1837, i l’IVAM, que naix l’any 1989, dues institucions les col·leccions de les quals cobreixen un arc cronològic que arranca en l’època ibèrica amb l’escultura El Lleó de Bocairent del s.IV i culminen en el s.XXI.

TENÍEM TOT Al NOSTRE FAVOR La mostra reuneix un total de 66 obres de 24 artistes de la Col·lecció de l’IVAM que comparteixen espai amb 36 creadors de la Col·lecció del Museu de Belles Arts evidenciant que la creació artística és producte d’un continuum en el qual el present s’alimenta del passat i el passat pot adquirir noves lectures com a conseqüència de la confrontació amb obres més recents.

L’exposició pren el seu nom de la cita triada pels artistes Claes Oldenburg (Estocolm, 1929) i Coosje van Bruggen (Groningen, 1942-Los Angeles, 2009) per a l’exterior de la peça Bottle of Notes, model, ca. 1989-1990. Es tracta d’una cita del diari del primer viatge del Capità Cook en 1769 a l’oceà Pacífic que deia: “Teníem al nostre favor tot el que poguérem desitjar per a observar el paisatge complet del planeta Venus des de l’òrbita del sol”.

Aquesta escultura Bottle of Notes amb la qual s’inicia l’exposició, és una metàfora del viatge que la Col·lecció de l’IVAM fa des del carrer Guillem de Castro fins a Sant Pío V i constitueix el fil conductor de l’exposició.

SALA 1

La mostra comença amb l’escultura Bottle of Notes, model, ca. 1989-1990 dels artistes Claes Oldenburg & Coosje van Bruggen que s’acompanya amb els dibuixos preparatoris que per primera vegada ixen dels magatzems de l’IVAM i que documenten el treball dels artistes. Aquesta escultura dialoga amb les marines d’Antonio Muñoz Degraín (València, 1840- Màlaga 1924), Pedro Ferrer Calatayud (València, 1860-1944) i Salvador Abril (València, 1862-1924), considerades un subgènere dins del paisatge. L’escola marinista valenciana va ser una de les més significatives en el territori nacional.

SALA 2

A continuació els plats de ceràmica daurada i de Talavera, les creus romàniques i gòtiques sacras, portapaces i crismeras deixen espai a obres de André Derain (Cahteau, 1880-Garches, 1954), Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924-2002), Julio González (Barcelona, 1876-Arcueil, 1942), Miquel Navarro (València, 1945,) Claes Oldenburg (Estocolomo, 1929), Pablo Picasso (Màlaga, 1881-Mougins, 1973) i Esteban Vicente (Segòvia, 1903-Bridgehampton, NY, 2001). Una de les famoses escultures de John Chamberlain (Indiana, 1927-NY, 2011) creada a partir de velles carrosseries de cotxe se situa en el centre de la sala.

SALA 3

A continuació, les obres d’Ana Peters i Carmen Calvo s’incorporen a l’entorn dels grans retaules del s. XV valencià en el qual l’ús del daurat reforça el sentit del sagrat. La temàtica de l’obra Enveja, pertanyent a la sèrie Pecats Capitals, d’Ana Peters és bàsicament medieval amb aqueixa preponderància dels pecats cabdals. Aquesta sala també inclou la peça American Soviet Array III, ca. 1989-1990 de Robert Rauschenberg que recorda a un retaule gòtic.

SALA 4

En aquesta sala dedicada al Renaixement a València en els s. XV i XVI dialoga un Salvador Eucarístico excepcional de Joan de Joanes, el gran pintor renaixentista espanyol, amb l’obra de José Mª Sicília i Juan Navarro Baldeweg.

En el cas de Sicília s’estableix una subtil vinculació des del punt de vista del gènere de la natura morta en crear-se una relació entre l’atuell i el calze. Per la seua part, la peça Cércol d’Or de Juan Navarro Baldeweg en diàleg amb el Pentecostés de Joan de Joanes pretén generar un fil argumental sobre la gravetat, la llum, el cos i els processos.

SALA 5

En aquesta sala dedicada a la pintura manierista que acull obres de Nicolás Borrás (Cocentaina, 1530-1610), Miguel Joan Porta (Áger, Lleida, c.1544-c. 1620), Vicente Requena “El Jove” (València, 1556-C. 1607) o Juan Sariñena (València 1545-1619) s’instal·la l’obra El Pamflet d’Equip Crònica que recorda el format clàssic de les obres d’art. Concretament un tríptic, tant pel seu format extens i el seu caràcter narratiu. Veurem, doncs, com els artistes contemporanis usen, encara que reinterpretant, formats antics.

SALA 6

De la mateixa manera que el daurat dels retaules del s. XV guarda relació amb l’obra d’Ana Peters i Carmen Calvo, els paisatges de Dieter Roth (Hannover, 1930-Basiela, 1998) i Gerhard Richter (Dresden, 1932) es vinculen amb la pintura italiana i flamenca a través del detallismo de la vegetació, de les flors, dels brins d’herba. És així com els paisatges a la llunyania de Simon de Vós dialoguen amb els paisatges contemporanis de Roth i Richter.

El caràcter políptic de l’obra Photem Sèries de Robert Rauschenberg encaixa ací en la concepció medieval i renaixentista del tríptic, present amb els Improperis de El Bosco i l’obra de Vrancke van der Stockt.

SALA 7

El pioner de l’art pop James Rosenquist irromp a la sala dedicada al barroc valencià en el Museu de Belles arts amb la seua obra Nails, 1973: uns senzills claus agrupats de cinc en cinc i pintats amb colors primaris. Una peça enquadrada en el gènere de la natura morta i que es vincula en l’exposició amb la crucifixió, en aquest cas amb Preparativos para la crucifixión de Joan Ribalta i també amb Abrazo de San Francisco al crucificado de Francisco Ribalta en el qual s’aprecia com la punta del clau aflora de la mà de Crist. Un referent iconogràfic que transcendeix la religiositat més popular.

SALA 8

L’obra La noche d’Equipo Realidad (Jorge Ballester, València 1941-2014, Joan Cardells, València 1948), una obra contemporània pertanyent a la Col·lecció del Museu de Belles arts mostra una escena nocturna de la mítica Picaddilly Circus londinenc amb lluminosos anuncis pintats amb colors psicodèlics. Aquesta peça dialoga amb el tenebrisme de la pintura valenciana ribaltesca, ressò del tenebrisme de Caravaggio però també de l’autòcton, del primer naturalisme hispà de finals del s XVI i de la primera dècada del s. XVII.

SALA 9

Aquesta sala dedicada en exclusiva a Jerónimo Jacinto d’Espinosa (1600-1667), el pintor que després de la mort dels Ribalta es converteix en el principal artista del panorama artístic valencià, ens mostra com va ser capaç d’interpretar la sensibilitat religiosa del barroc valencià. L’austeritat, la quietud dels seus personatges i el tenebrisme ho acosten al Gos II, un homenatge de Manolo Valdés al gran mestre de la modernitat: Francisco de Goya.

SALA 10

Kopf der Judith, 1995 de Markus Lupertz és un dels pocs retrats d’aquesta selecció d’obres de l’IVAM en la seua visita al Museu de Belles arts. Se situa a la sala dedicada a Joaquín Sorolla, que reuneix vertaders referents d’aquest gènere com Els avis dels meus fills (1905) o María convalescent (1907).

SALA 11

L’exposició acaba al pati del Palau de l’Ambaixador Vic, testimoniatge del renaixement italià a Espanya, que acull la Torre Prisma Piramidal de Miquel Navarro (València, 1945). Envoltat de les sòlides columnes de marbre de Carrara, aquest tòtem de l’escultor valencià brolla des del centre del pati com a símbol del sagrat.

Imágenes

EmailFacebookTwitterInstagram