JORGE PERIS: “Vivim temps bèl·lics, de gran confusió i extrema divisió”

L’IVAM reobri les seues portes amb l’exposició ‘Jorge Peris. Dark Man a lloms de l’Ocell de Foc’ de l’artista alzirenc

IVAM 18 Maig 2020

20.05.18 IVAM Jorge Peris_val

L’artista Jorge Peris (Alzira, 1969) presenta la seua nova exposició a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), que reprén la seua activitat després de la parada provocada per la crisi sanitària des de hui, 18 de maig, Dia Internacional dels Museus. La mostra ‘Jorge Peris. Dark Man a lloms de l’Ocell de Foc’ és un projecte específic realitzat per a la galeria 6 i expressament pensat en l’estructura de la mateixa sala expositiva. Es tracta d’una creació en què ha treballat durant els últims dos anys i que suposa el retorn de l’alzirenc a València i, més concretament, a un dels espais que el van ajudar a formar-se, el mateix IVAM.

Jorge Peris ha creat una instal·lació en la qual se solapen diferents temps i llocs, treballa sobre objectes quotidians, en la majoria de casos amb mobles trobats en femers, però que amplien la idea de la mateixa escultura per a acabar creant ‘site specifics’”, ha subratllat el director de l’IVAM, José Miguel G. Cortés. “A través dels projectes d’aquesta galeria del museu hem anat construint una cartografia diferent de la ciutat de València, amb aspectes com la transsexualitat de la qual parlaven Cabello-Carceller, la memòria en el cas de Xavier Arenós o la presència de les dones en l’espai públic amb Carmela García”, ha destacat Cortés sobre els projectes que acull aquesta sala.

Els d’ara, com tants altres al llarg de la història, són temps en què ronda Dark Man. Temps bèl·lics, de gran confusió i extrema divisió”. La base de la mostra ‘Jorge Peris. Dark Man a lloms de l’Ocell de Foc’ està formada per les últimes cinc escultures que ha fet l’artista a partir de mobles de final de 1800 i inici del 1900 trobats en cementeris de mobiliari, on s’emmagatzemen algunes de les restes de vides passades. Les ha seccionades, desmembrades i compostes de nou per a transformar-les en instruments musicals amb l’esperança de donar-los una nova vida. “Al principi, la meua intenció era destruir completament la galeria 6. No fa falta ni arrapar-la per a neutralitzar-la, però jo volia desarmar-la a dentades. Per contra, Dark Man, murmurant, em va aconsellar que em fera amic d’aquest lloc. I així ho he fet, m’he posat als seus peus; és un projecte construït a mida seua”, detalla l’artista sobre el procés de gestació de l’exposició.

Per a la comissària de la mostra, Sandra Moros, “el títol del projecte fa al·lusió a dues de les idees que estan implícites; d’una banda, ‘L’ocell de foc’, ‘ballet’ amb música de Stravinski que relata la llegenda russa ‒a manera de conte ballat‒ del príncep Iván i el misteriós ocell de foc; d’altra banda, Dark Man, una silueta fosca que quasi sempre ronda en el pensament de l’artista”.

La majoria de les peces independents que es mostren en l’exposició són antics mobles com un armari, taules, una antiga premsa de vi, cadires o portes grans típiques de cases valencianes que l’artista mostra danyats o apilats en un equilibri impossible. Jorge Peris combina aquestes instal·lacions amb elements quotidians que conviuen amb aquests: monedes, bitllets, pipes de fumar, cadenes de motoserra desgastades, cartutxos, zones pigmentades, reaccions de la sal i l’aigua sobre la fusta, encara que la peça més simbòlica de l’exposició és una escultura xicoteta titulada ‘Megàfon, cor de pedra’. La comissària explica que “l’artista va començar a tallar-la en 1987, quan tenia 18 anys. Esculpia un megàfon, però no va arribar a acabar-lo i el seu germà va custodiar aquesta obra inacabada durant 20 anys. Quan va tornar a València, en fa 9, es va instal·lar al Palmar i va tornar a trobar-se aquesta pedra a l’estudi. Ara Jorge Peris trasllada aquesta escultura a l’IVAM junt amb un tros del Palmar”, un paratge que Jorge Peris defineix com “un parc salvatge, horitzontal, un llac immens a un pas de la mar”.

El que hi deixe veure és el resultat d’una acció, els retalls, residus d’haver-hi viscut dins. Així, la sala 6 es converteix en autoretrat”, conclou el creador sobre l’exposició.

EmailFacebookTwitterInstagram