La col·lecció de l’IVAM s’enriqueix amb la compra d’obres d’artistes mediterranis

El Consell Rector de l’IVAM ha aprovat l’adquisició d’obres dels artistes libanesos Mona Hatoum, Akram Zaatari i Rayyane Tabet, l’algerià Mohamed Bourouissa, el marroquí Bouchra Khalili, la turca Gülsun Karamustafa, protagonista d’una nova exposició en el museu a partir del 23 de juliol pròxim, i del valencià Andreu Alfaro. L’IVAM manté així el seu objectiu d’obrir-se a la producció artística del Mediterrani amb la incorporació d’obres que reforcen la investigació entorn d’aquest context geopolític, una de les línies fonamentals de la col·lecció de l’IVAM.

Amb aquestes adquisicions, un total de 18 obres per un total de 500.000 euros, l’IVAM continua enriquint els seus fons amb treballs realitzats per tres dones com són Bouchra Khalili, Gülsun Karamustafa i Mona Hatum, guanyadora del Premi Julio González 2020, i potencia així la igualtat també en matèria cultural quant a la visualització de les dones en l’art.

D’altra banda, es reforça un eix fonamental de la col·lecció, que és la investigació sobre l’espai urbà amb el treball sobre les comunitats de migrants de Mohamed Bourouissa, la cartografia de la societat àrab que du a terme Akram Zaatari, la reflexió sobre els conflictes contemporanis de Mona Hatoum o el qüestionament de les fronteres de Bouchra Khalili. Finalment, el nom d’Andreu Alfaro reafirma el suport de l’IVAM als artistes valencians amb la incorporació de la peça ‘Cercle berninià (b)’, produïda per l’escultor en els anys huitanta.

Entre les adquisicions hi ha escultures, fotografies i, sobretot, grans instal·lacions que revelen el gust dels seus creadors per la mescla de materials, la invitació al públic perquè forme part activa de les obres i la presència de les últimes tecnologies.

L’escultura ‘Bunker (Starco I)’ (2011) de Mona Hatoum (el Líban, 1950), que analitza les geografies urbanes, la violència o l’experiència de l’exili, juntament amb les huit serigrafies de la sèrie ‘The Constellations’ (2011) de Bouchra Khalili (Casablanca, 1975), augmenten els fons de l’IVAM dedicats a investigar sobre la temàtica de les ciutats, així com la presència de treballs realitzats per dones. El museu també adquireix tres obres importants de Gülsun Karamustafa (Ankara, 1956), l’artista turca contemporània més important, que explora qüestions sociopolítiques en la Turquia moderna i aborda temes que inclouen la sexualitat, l’origen ètnic o l’exili.

De l’artista Akram Zaatari (el Líban, 1966) s’adquireixen 77 fotografies que componen l’obra ‘Objects of Study. Hashem El Madani, Itinerary (2007/2014)’, un treball de Zaatari sobre les imatges preses per Hasem El Madani en els anys 50 a l’antic mercat de Sidó, en les quals planteja una reflexió sobre el temps i la història.

Aquestes compres aprovades pel Consell Rector de l’IVAM suposen també l’oportunitat d’afegir a la col·lecció algunes fotografies fonamentals en la trajectòria de Mohamed Bourouissa (Algèria, 1978), molt representatives de la seua producció, ja que no en queden còpies en el mercat després de l’adquisició. La investigació sobre les comunitats de migrants d’aquest artista i la seua relació amb l’espai urbà ampliarà el nombre d’obres que reflexionen sobre la ciutat en els fons del museu.

‘Ah, My Beautiful Venus!’ (2017) de Rayyane Tabet (el Líban, 1983) s’engloba en un projecte molt més ampli titulat ‘Fragments’, que pren com a punt de partida una investigació seua sobre l’excavació arqueològica a Tell Halaf, al nord-est de Síria, dirigida per Max von Oppenheim a principis del segle XX. El besavi de Tabet, Faik Borcoche, va ser nomenat en 1929 secretari de von Oppenheim per a ajudar-lo en les excavacions. En aquesta instal·lació, Tabet se centra en una figura neohitita anomenada ‘Venus de Tell Halaf’ i en el recorregut històric que ha patit des que va ser desenterrada durant l’excavació dirigida per Max von Oppenheim, plantejant qüestions com les relacions de poder, les pràctiques museològiques, la preservació dels objectes arqueològics i la relació amb aquests o l’apropiació i la destrucció cultural.

Totes aquestes obres se sumen a les d’altres artistes procedents dels diferents països del Mediterrani comprades en els últims anys, com ara Nadia Benchallal, Yto Barrada, Rula Halawani, Ahlam Shibli, Zineb Sedira, Hadjithomas &

Joreige o Taysir Batniji, que converteixen l’IVAM en el museu espanyol que posseeix el nombre més gran d’obres dels països que conformen les dues vores del Mediterrani, signe d’identitat de la col·lecció.

L’adquisició de ‘Cercle berninià (b)’ (1980) d’Andreu Alfaro (València, 1929 – Rocafort, València, 2012) completa la col·lecció d’obres que l’IVAM ja posseeix d’aquest artista fonamental per al context valencià, alhora que permet aprofundir en l’estudi sobre els diferents llenguatges escultòrics dels segles XX i XXI. En aquesta peça, el mestre Alfaro va tornar a fer un gir en la seua producció escultòrica, allunyant-se de les construccions geomètriques, per a centrar-se en l’estudi dels problemes essencials del volum.