Joan Fontcuberta: “És la primera gran exposició que intenta explicar què és el fake en l’art”

L'IVAM presenta Fake. No és veritat, no és mentida amb 44 obres que pretenen ser veritables

IVAM 19 Octubre 2016

nota-post-fake

València. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, el comissari Jorge Luis Marzo i l’artista Joan Fontcuberta han presentat als mitjans de comunicació l’exposició Fake. No és veritat, no és mentida amb un recorregut per la mostra.

Fake. No és veritat, no és mentida és un projecte molt significatiu per a l’IVAM perquè resumeix què vol ser el museu: un lloc on es qüestionen temes, on es formulen preguntes, un lloc que ens obliga a pensar”, ha destacat José Miguel G . Cortés sobre la mostra.

L’exposició, dividida en quatre seccions, “és una selecció de 44 obres que pretenen ser veritables quan, en realitat, són mentida“, ha resumit Jorge Luis Marzo. La mostra planteja qüestions sobre com construïm la credibilitat i com es generen els valors de veritat en la societat. “El fake atempta contra el que en grec s’anomena DOXA (opinió comú) i provoca PARADOXA (el contrari a l’opinió comú)”, ha explicat el comissari.

L’exposició, que acull la galeria 7 del IVAM fins al 29 de gener, reuneix obres de 50 artistes amb cables a la vista, caixes de cartró a terra, fitxes d’exposició a mig muntar i fins i tot una escala al mig de la sala…és veritat o és mentida?

Un dels artistes participants a la mostra és Joan Fontcuberta, Premi Nacional de Fotografia en 1998 i Premi Nacional d’Assaig en 2011, qui ha ressaltat el fet que una institució com l’IVAM acull aquest projecte. “Fa 40 anys que visc en el fake i no m’havia plantejat què és. Aquesta és la primera gran exposició que intenta fer una panoràmica i categoritzar el fake en l’art“, ha manifestat l’artista, treball del qual sempre s’ha caracteritzat per intentar desmantellar allò establert.

“L’exposició qüestiona fins i tot l’autoritat dels museus i les institucions. Això demostra que l’IVAM admet l’autocrítica, una cosa fonamental perquè el museu siga una plataforma de qüestionament. En cas contrari, seria un mausoleu“, ha assenyalat Fontcuberta.

No totes les obres exposades a la mostra són fakes, sinó que també hi ha infiltracions, camuflatges i sabotatges empresos per artistes arreu del món amb l’objectiu de “qüestionar allò que estan creant les imatges”, com ha destacat el director de l’IVAM.

La part dedicada als Heterònims reuneix obres inventades secretament per un autor (ortònim) amb la intenció que siguen percebudes com reals. “Algun dia la història de la cultura aura de ser analitzada com la història de la falsedat”, ha comentat el comissari sobre aquesta secció. Sobre el capítol dedicat a les Infiltracions, el comissari de la mostra ha explicat que “són treballs que operen com a paràsits, capaços de projectar aquests somnis de credibilitat de la societat”.

La tercera de les seccions de la mostra està dedicada a les Docuficcions, els documentals falsos que busquen desemmascarar els formats d’autoritat, utilitzant les tècniques, codis i convencions del documental per aparentar ser-ho. L’exposició acaba amb els Descrèdits, amb exposicions falses presentades en museus i que acaben exposant la ficció i fragilitat del seu poder.

 

 

 

 

 

 

 

Imágenes

EmailFacebookTwitterInstagram