DOSSIER DE PREMSA IVAM PRODUEIX

IVAM 22 Setembre 2020

Dossier IVAMprodueix VALENCIÀ

Després de diversos estudis d’intervenció. Un parell d’elevadors. Un pas entre dues portes. Un lloc de pas entre dos trams de l’escala que uneix dues dels diversos pisos…, finalment vam donar amb la idea d’intervindre el primer tram de la magnífica escala que sorgeix del sòl del gran vestíbul d’entrada i recepció de l’edifici de l’IVAM.

Té aquest tram d’escala tres metres d’ample i una barra de metall lluent central que ho divideix en dues parts, una per a ascendir i una altra per a descendir.

Consta de 18 escalons. I el front de tots ells, en la seua part exterior, ens mostra una llum a dreta i una altra a esquerra.
L’amplitud del vestíbul, amb l’altura pròpia d’un luxós lloc de trobades, de tres altures, i la brillantor del material de sòls i parets concedeixen a l’entorn solemnitat i tranquil·la parsimònia a l’ocasional transeünt que haja de travessar i ascendir o baixar per aquesta escala, especialment en aquest tram que uneix el sòl a l’altura del carrer, present per la llum que els amplis finestrals de cristall concedeixen a l’interior, i per l’harmònica amplària d’un pujar que s’antulla ben ordenat entre el recte i aqueix elegant circumval·lar de les muralletes amb els quals la vista cap amunt ens regala.

Després de considerar diverses opcions, optem per intensificar sòls i altures del visitant ocasional. Dos, doncs, seran els llocs intervinguts, a saber:

a) Serà el sòl el que s’enriquisca amb un brollar se sons/sorolls ben característics que un artefacte tecnològic apropiat ens proporcione. És ací on posarem l’èmfasi del nostre intervindre.

b) Decidim intervindre amb ‘campanes’ penjants les vores superiors de les parets que l’arquitectura envolupant ens posa a mà. Unes campanes aquestes que tan sols ens donaran entorn, no so. Reforçaran el sonar del sòl, per sinestèsia, per proximitat.

48 publicacions és el títol d’un estudi entorn d’una biblioteca d’art contemporani que té a la seua casa un amic. Gràcies a la seua amistat i generositat tinc accés a la seua col·lecció de llibres. Així que un bon dia li propose que m’agradaria fer una selecció d’aqueixes publicacions per a: 1. Fer unes pintures reproduint les seues cobertes. 2. Dibuixar amb llapis alguns aspectes del seu contingut.

La selecció comença en els anys seixanta amb Ed Ruscha i artistes de Fluxus que van posar l’accent en el llibre d’art com a objecte autònom. Segueixen algunes publicacions d’artistes conceptuals, fotollibres, poemaris i altres textos publicats fins hui. He de dir que la selecció és absolutament subjectiva per part meua i no pretén fixar cap esdevenir històric precís. M’he guiat més per certes afinitats, encara que he renunciat a molt bells catàlegs de pintures que tanta influència han tingut en el meu quefer, perquè s’allunyen de la premissa de partida; les pintures habiten molt més eloqüents en les parets que en les reproduccions dels llibres. Es dona la paradoxa que porte a la pintura i el dibuix tècniques que, com vaig dir al principi, ús per a les reproduccions, un art en principi més allunyat d’elles. Del dibuix no tant…

La meua esperança és que la col·lecció de cobertes, que al final resulten ser 48, funcione com un camp, pot ser que una cosa dispersa, fins i tot amb subgrups, però un sol camp. La manera de mostrar-ho dependrà de l’espai on s’exhibisca. La col·lecció de dibuixos, davant la impossibilitat de mostrar-les físicament per la seua amplitud, de moment se m’ocorre que es puga veure a través d’una projecció, foto a foto, adquirint d’aquesta manera un to de document i arxiu.

Propose també la possibilitat d’acompanyar les dues col·leccions amb un parell de vitrines que mostren el procés de realització de cadascuna d’elles.

48 publicacions és el títol d’un estudi entorn d’una biblioteca d’art contemporani que té a la seua casa un amic. Gràcies a la seua amistat i generositat tinc accés a la seua col·lecció de llibres. Així que un bon dia li propose que m’agradaria fer una selecció d’aqueixes publicacions per a: 1. Fer unes pintures reproduint les seues cobertes. 2. Dibuixar amb llapis alguns aspectes del seu contingut.

La selecció comença en els anys seixanta amb Ed Ruscha i artistes de Fluxus que van posar l’accent en el llibre d’art com a objecte autònom. Segueixen algunes publicacions d’artistes conceptuals, fotollibres, poemaris i altres textos publicats fins hui. He de dir que la selecció és absolutament subjectiva per part meua i no pretén fixar cap esdevenir històric precís. M’he guiat més per certes afinitats, encara que he renunciat a molt bells catàlegs de pintures que tanta influència han tingut en el meu quefer, perquè s’allunyen de la premissa de partida; les pintures habiten molt més eloqüents en les parets que en les reproduccions dels llibres. Es dona la paradoxa que porte a la pintura i el dibuix tècniques que, com vaig dir al principi, ús per a les reproduccions, un art en principi més allunyat d’elles. Del dibuix no tant…

La meua esperança és que la col·lecció de cobertes, que al final resulten ser 48, funcione com un camp, pot ser que una cosa dispersa, fins i tot amb subgrups, però un sol camp. La manera de mostrar-ho dependrà de l’espai on s’exhibisca. La col·lecció de dibuixos, davant la impossibilitat de mostrar-les físicament per la seua amplitud, de moment se m’ocorre que es puga veure a través d’una projecció, foto a foto, adquirint d’aquesta manera un to de document i arxiu.

Propose també la possibilitat d’acompanyar les dues col·leccions amb un parell de vitrines que mostren el procés de realització de cadascuna d’elles.

 

EmailFacebookTwitterInstagram