CERCLE ÍNTIM. EL MÓN DE PEPE ESPALIÚ

L'exposició que reuneix 75 obres de Pepe Espaliú romandrà en l'IVAM fins al pròxim 26 de març de 2017

IVAM 30 Novembre 2016

pdf_dossier-pepe-espaliu-ivam_val

L’exposició que presenta l’IVAM reuneix 75 obres de Pepe Espaliú (Còrdova, 1955-1993), un dels artistes espanyols més significatius dels anys huitanta i noranta del segle XX, amb una obra molt singular d’un sòlid contingut polític i un compromís vital amb la seua època i temps.

L’obra de Pepe Espaliú, vinculada a les pulsions de vida i mort i associada a un permanent qüestionament de la identitat, se’ns apareix hui en dia com un clar referent del panorama artístic espanyol i europeu.

L’exposició que organitza l’IVAM té un xicotet pròleg amb obres d’artistes espanyols i internacionals com ara Joan Brossa, Louise Bourgeois, Cristino de Vera, Gina Pane o Robert Mapplethorpe, que van ser de gran importància per Espaliú. A la resta de les sales, es tracta àmpliament els aspectes més significatius d’una obra de gran riquesa semàntica.

La base sobre la qual transita aquesta exposició és el “cercle”, com un element profundament relacionat amb el constant renéixer, amb un continu donar voltes que apel·la als aspectes més íntims de l’ésser humà, unit a conceptes com la mort i la vida, entesos no com dos aspectes antagònics sinó com a conceptes d’un tot que conforma l’existència.

En definitiva, aquesta mostra se centra en analitzar, des d’un nou prisma, la singularitat d’un dels artistes més destacats de la generació espanyola dels huitanta que va desenvolupar una obra coherent i significativa relacionada molt estretament amb la reflexió sobre la pròpia identitat.

Pepe Espaliú és, malgrat la seua curta vida, un dels artistes més suggerents i subtils, alhora que activista, de les últimes dècades de l’art espanyol. Una activitat intensa i complexa que es pot observar en el recorregut que va des de la seua exposició individual a Sevilla el 1987, una mostra de pintures (pràctica que aviat va abandonar a favor de l’escultura, el collage, el dibuix o les accions) molt influenciada per l’obra de Francis Picabia o Joan Ponç, fins a 1992 quan va manifestar públicament (fet excepcional a l’Espanya de l’època) que havia contret la SIDA i que era homosexual en el famós article al diari El País, “Retrat de l’artista desnonat”, l’1 de desembre de 1992. Una actitud clarament plasmada en les seues conegudes accions públiques als carrers de Sant Sebastià i Madrid.

En aquests anys Espaliú traça amb les seues obres un camí zigzaguejant, trencadís, críptic en certes ocasions i desconcertant en altres, però sempre intens, vital i tenint com a màxim referent dos aspectes centrals: el cos masculí, amb les seues pulsions i desitjos, i la identitat personal, sempre fràgil, ambigua i, sovint, incompleta.

Es tracta d’una pràctica artística profundament compromesa amb la subjectivitat personal de l’autor que es debat apassionadament amb les qüestions més íntimes i personals. Un camí ple de metàfores estranyes i símbols polièdrics que diuen i callen, vetllen i desvetllen somnis, quimeres i passions que van conformant una existència sempre mutilada.

I tot això ho va realitzar fugint d’evidències retòriques, actituds pamfletàries o sense reivindicació alguna de dogmes o de veritats inqüestionables; més aviat al contrari, l’ambigüitat, el dubte i el qüestionament permanent són senyals d’identitat del seu treball. Fins i tot en els dos últims anys de la seua vida, quan el component activista de la seua obra en contra de l’estigmatització de la SIDA li va aportar un alt component ideològic i polític (The Carriyng Project), la seua obra va saber mantenir un estret lligam poètic i vivencial que li va acostar al millor Beuys quan manifestava que, “l’única manera de progressar i potser curar, és prendre consciència i mostrar les teues ferides”.

A més dels fons de la col·lecció del propi IVAM, les obres que formen part d’aquesta exposició procedeixen del Centre Andalús Contemporani de Sevilla, el Centre d’Art Pepe Espaliú, MNCARS, la Fundació Coca Cola, la Fundació La Caixa, la Fundació Caixa del Mediterrània, la Galeria Pepe Cobo i de col·leccions particulars.

El catàleg que edita l’IVAM amb motiu de la mostra, i que inclou la reproducció en color del conjunt d’obres que s’exhibeixen, compta així mateix amb textos del comissari, José Miguel G. Cortés, i de Jesús Alcaide i Juan Vicente Aliaga.

EmailFacebookTwitterInstagram