DOSSIER DE PREMSA El Poble no està amb nosaltres

IVAM 20 Setembre 2018

DOSSIER Txomin Badiola

El Poble no està amb nosaltres és el títol de la intervenció específica realitzada per l’artista Txomin Badiola (Bilbao, 1957) per a la façana de l’IVAM, dins de la línia de creació artística IVAM Produeix, que es podrà veure fins al 13 de gener de 2019.

La pancarta de 81 metres quadrats dissenyada per Badiola és una crida a assumir que els artistes es desemboliquen en unes dinàmiques que no es conformen amb allò socialment acceptat o acceptable. Recull una coneguda sentència de l’artista d’avantguarda Paul Klee (Suïssa, 1879-1940), “El poble no està amb nosaltres”, articulada amb imatges que ja ha utilitzat en obres anteriors.

L’artista anima a reflexionar sobre el paper de l’art com a eina de compromís social. Per a això analitza la diferència entre la competència del polític i de l’artista en relació al problema del comú. Pel que fa a les qüestions socials, Badiola considera que a diferència dels polítics el paper dels artistes no és el de funcionar com un polític, ja que els creadors no poden aportar solucions pragmàtiques, i, per tant, fracassen quan creuen que treballen amb i per al poble.

Txomin Badiola explica que quan va rebre l’encàrrec del museu per a aquest projecte es trobava precisament transcrivint la frase de Klee “Enfront de mi tenia una imatge procaç i irreverent amb la qual havia treballat en diferents obres”. Això li va suggerir que “la invitació, la frase i la imatge estaven unides i havia de plegar-me a aqueixa circumstància”.

El seu treball, en incloure la sentència de Klee, articulada amb altres elements, incloent al propi museu, és també un missatge que ironitza sobre el dels museus, una “nova institucionalitat” que es creu benèfica, oblidant-se del paper que inevitablement exerceix tota institució com a aparell ideològic.

Jose Miguel G. Cortés, director de l’IVAM, explica que la pancarta vol transmetre visibilitzar que els artistes es desemboliquen en dinàmiques que tendeixen a no conformar-se amb el socialment acceptat. Amaga un missatge sobre la finalitat del treball artístic i el fet que no sempre ha de ser entés o acceptat pel ciutadà. Cortés prossegueix i assenyala que la peça també així mateix aprofundeix en la idea que l’art no aporta solucions a problemes reals, encara que és generador d’idees i opinió des del lloc allí on és exhibit.

L’obra de Txomin Badiola per a la façana de l’IVAM forma part de la línia ‘IVAM Produeix’ que promou la producció d’obra de diferents artistes i posa en valor projectes site specific per a alguns espais aparentment no museístics, com la façana, el vestíbul o l’esplanada del museu.

És la quarta intervenció en la façana de l’IVAM dins d’aquesta línia que es va iniciar al gener de 2017 amb el treball de Cristina Lucas (Jaén, 1973) titulada Box, que al·ludia a un nínxol mortuori. En la segona, a càrrec de l’artista Marina Núñez (Palència, 1966), titulada Un cuerpo extrano, la façana de l’IVAM semblava trencar-se violentament perquè una dona impactava contra ella. El mundo como condón de Juan Hidalgo (Las Palmas de Gran Canaria, 1927- Ayacata, 2018), que representava una bola del món dins d’un preservatiu, ha sigut l’última intervenció abans de la projectada per Txomin Badiola.

EmailFacebookTwitterInstagram