JAMES ROSENQUIST

Red Applause, 1966
Acrílic sobre tela, dos panells mòbils units i motor elèctric
148 × 174 cm
Donació de l’artista

 

James Rosenquist (Grand Forks, Dakota del Nord, 1933 – Nova York, 2017)

“He de dir, en primer lloc, que només accepte l’existència de cinc artistes pop purs i durs en tot Nova York. Tots aquests utilitzen tècniques i colors comercials agressius per a transmetre les seues imatges, que són, sens dubte, populars i representatives, però el que fan estilísticament amb aquests recursos no és sempre de la mateixa índole. Els cinc de Nova York són els següents: Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Tom Wesselmann, James Rosenquist i Claes Oldenburg”. Amb aquesta contundència s’expressava la crítica d’art nord-americana Lucy Lippard, en el seu seminal llibre El Pop Art, editat en 1966, sobre els artistes associats a l’art pop a la ciutat nord-americana.

James Rosenquist (un “dels cinc”), és l’autor del díptic amb moviment Red Applause, que forma part de la col·lecció de l’IVAM junt amb quatre obres més. Pintat, com el mateix artista indica, amb el mètode que va aprendre com a pintor comercial —de tanques publicitàries—, Red Applause introdueix una gran novetat: el moviment en la pintura. L’obra reprodueix exactament el seu títol, un aplaudiment roig, i necessita un mecanisme accionat per un motor de 220 V per a moure les dues teles de què es compon.

La decisió de Rosenquist d’utilitzar tècniques i temes populars va suposar alguna cosa més que una mera apropiació de la pintura d’anuncis. Es tractava d’una qüestió d’elecció, d’una nova base per a fer art. Format en la Universitat de Minnesota i en l’Art Student’s League de Nova York, durant els anys que va estar treballant com a pintor de tanques, sempre va distingir entre el seu treball comercial i la seua pràctica d’estudi. Malgrat tot, la distinció mai va ser estricta ni permanent; pintar tanques li donava l’oportunitat de contemplar una enorme composició desplegada, i la possibilitat d’investigar textures de superfícies pictòriques. I en Red Applause, va afegir el moviment, imprescindible quan es pretén visualitzar l’acció d’aplaudir, i que posa l’obra en relació amb una altra, també en la col·lecció de l’IVAM: The Critic Laughs, de Richard Hamilton, que per a expressar la rialla, utilitza un motor també; en aquest cas, el d’un raspall de dents elèctric.

Teresa Millet
Conservadora

EmailFacebookTwitterInstagram