Viva València

El senyal de la creu  Iniciem un camí artístic espiritual per mitjà de la creu, signe universal per excel·lència i un dels elements que major protagonisme ha adquirit en la iconografia religiosa i que major representativitat ha tingut en la història de l’art universal perquè representa la unió de conceptes que oscil·len entre allò diví i allò terrenal. Crucifixió i mort  Artistes de distintes generacions dibuixen, modelen, reinterpreten, desposseïxen i es nodrixen de nous significats a la crucifixió, realçant el seu contrast amb lectures del passat sempre contemplant la seua dimensió transformadora. Infern  En este lloc en flames, l’angoixa i el turment es concentren en les distintes escenografies que entronquen la tradició artística més classicista amb al·lusions a la ciència-ficció que, des de la contemporaneïtat, reinterpreten la idea de l’infern a partir de la creació d’un joc de contrastos visuals. Sense que això no reste gens a la idea teològica de l’eternitat sense Déu. Cel: Una representació de plenitud que es necessita per a completar-nos. Un escenari celestial que ha quedat àmpliament integrat en la nostra cultura tal com observem en les projeccions audiovisuals i la reproducció dels frescos que Palomino va realitzar en els sostres de l’església dels Sants Joans i de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. Arquitectura religiosa: L’arquitectura religiosa és l’espai que ens ajuda a la trobada amb la bellesa plena i transforma en lloc sacre l’espai afavorint la trobada. Una arquitectura sagrada sobre la qual un grup d’artistes moderns i contemporanis seduïts per l’espiritualitat arquitectònica elaboren distintes reflexions artístiques d’edificis religiosos. En la galeria 3 continua el recorregut expositiu a través de: Les campanes i misteris del rosari: En esta part del camí atenem la crida a l’oració, a l’acció de gràcies, al goig amb què l’Església convoca l’assemblea del poble i els seus fidels, per a celebrar els actes de la litúrgia o viure l’oració senzilla de contemplació dels misteris. Sants i ascetes: Tant en l’art clàssic com en el contemporani s’ha reproduït la bellesa de tots els hòmens i dones distingits per l’heroïcitat de les seues vides identificades com un signe de la trobada amb allò transcendent incidint en la importància que la llibertat interior posseïx. Maria: La seua figura ha quedat històricament exaltada com a paradigma de la intercessió. Amb una mirada posada en el passat i una altra en el present contemplem una sèrie de representacions artístiques que coincidixen a evocar que el seu verdader protagonisme radica en la seua humilitat. El retaule: Ha sigut un element de transmissió de coneixement que, com a biografia de la salvació, s’ha erigit en un element de comunicació i de narració de l’existència divina de gran significació. El camí: Diferents itineraris i camins s’entrecreuen en esta sala: el camí de sant Vicent Màrtir, el del Sant Calze de la Cena del Senyor i el del calvari que amb distints llenguatges artístics. indiquen el camí de la Fe.