Exposició

VIVA VALENCIA. Art i Espiritualitat

data d’inauguració

11 Febrer 2013

data de clausura

09 Abril 2013

El senyal de la creu  Iniciem un camí artístic espiritual per mitjà de la creu, signe universal per excel·lència i un dels elements que major protagonisme ha adquirit en la iconografia religiosa i que major representativitat ha tingut en la història de l’art universal perquè representa la unió de conceptes que oscil·len entre allò diví i allò terrenal. Crucifixió i mort  Artistes de distintes generacions dibuixen, modelen, reinterpreten, desposseïxen i es nodrixen de nous significats a la crucifixió, realçant el seu contrast amb lectures del passat sempre contemplant la seua dimensió transformadora. Infern  En este lloc en flames, l’angoixa i el turment es concentren en les distintes escenografies que entronquen la tradició artística més classicista amb al·lusions a la ciència-ficció que, des de la contemporaneïtat, reinterpreten la idea de l’infern a partir de la creació d’un joc de contrastos visuals. Sense que això no reste gens a la idea teològica de l’eternitat sense Déu. Cel: Una representació de plenitud que es necessita per a completar-nos. Un escenari celestial que ha quedat àmpliament integrat en la nostra cultura tal com observem en les projeccions audiovisuals i la reproducció dels frescos que Palomino va realitzar en els sostres de l’església dels Sants Joans i de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. Arquitectura religiosa: L’arquitectura religiosa és l’espai que ens ajuda a la trobada amb la bellesa plena i transforma en lloc sacre l’espai afavorint la trobada. Una arquitectura sagrada sobre la qual un grup d’artistes moderns i contemporanis seduïts per l’espiritualitat arquitectònica elaboren distintes reflexions artístiques d’edificis religiosos. En la galeria 3 continua el recorregut expositiu a través de: Les campanes i misteris del rosari: En esta part del camí atenem la crida a l’oració, a l’acció de gràcies, al goig amb què l’Església convoca l’assemblea del poble i els seus fidels, per a celebrar els actes de la litúrgia o viure l’oració senzilla de contemplació dels misteris. Sants i ascetes: Tant en l’art clàssic com en el contemporani s’ha reproduït la bellesa de tots els hòmens i dones distingits per l’heroïcitat de les seues vides identificades com un signe de la trobada amb allò transcendent incidint en la importància que la llibertat interior posseïx. Maria: La seua figura ha quedat històricament exaltada com a paradigma de la intercessió. Amb una mirada posada en el passat i una altra en el present contemplem una sèrie de representacions artístiques que coincidixen a evocar que el seu verdader protagonisme radica en la seua humilitat. El retaule: Ha sigut un element de transmissió de coneixement que, com a biografia de la salvació, s’ha erigit en un element de comunicació i de narració de l’existència divina de gran significació. El camí: Diferents itineraris i camins s’entrecreuen en esta sala: el camí de sant Vicent Màrtir, el del Sant Calze de la Cena del Senyor i el del calvari que amb distints llenguatges artístics. indiquen el camí de la Fe.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram