Viure en l’arquitectura

Joaquín Torres i Rafael Llamazares van fundar A-cero Arquitectos en 1996, i després d’un periple a la ciutat de la Corunya, han desenrotllat sobretot a Madrid un ampli programa creatiu dedicat a l’edificació residencial. Les seues cases unifamiliars de traços monumentals i estil avantguardista s’han fet recognoscibles en la urbanització de La Finca, i entre els seus clients no falten personalitats molt famoses del món de l’esport, els espectacles o les finances. Però molt més enllà del gran èxit aconseguit per A-cero i la projecció mediàtica que els ha reportat, el seu treball remet a les grans figures de l’arquitectura contemporània, des de Le Corbusier i Mies van der Rohe fins a Richard Neutra, amb clares influències de l’escultura avantguardista. Arquitectes de grans volums i buits, les vivendes d’A-cero dialoguen de manera evident amb el treball escultòric de figures artístiques com ara Chillida, Oteiza o Richard Serra. L’exposició “Viure en l’Arquitectura…”, que promou l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), repassa tots eixos aspectes de l’obra de Torres i Llamazares, en una mostra retrospectiva que se centra en la posada en escena d’un espectacular espai interior que simula una vivenda, i que es complementa amb l’exhibició de nombroses fotografies, plànols i maquetes del conjunt de l’obra d’A-cero, així com mobiliari dissenyat pel mateix estudi i un vídeo creatiu que s’ha elaborat per a l’ocasió. “Viure en l’Arquitectura…” repassa també les propostes d’A-cero per a diversos edificis emblemàtics, així com la seua última contribució al disseny i la producció de vivendes modulars, un dels temes que major interés ha despertat sempre en el moviment modern. Els seus atrevits projectes presentats en concursos, igualment, són visibles en esta exposició, projectes que han servit de camp experimental per a l’evolució estilística i constructiva d’A-cero. Des d’un estil quasi purista, de trets molt geomètrics, l’arquitectura de Torres i Llamazares ha anat evolucionant cap a les corbes i les sinuositats, fins al punt de situar-lo en estos moments en la primera línia creativa de l’arquitectura espanyola. A això no ha sigut alié el seu treball com a dissenyadors de mobiliari i com a creadors d’extraordinaris i cridaners espais interiors, quasi futuristes, la qual cosa els ha valgut la confiança, entre altres, de l’important grup empresarial Porcelanosa per a renovar la sala d’exposicions de la firma de Vila-real.