Exposició

“Tierra sin pan”. Buñuel i els nous camins de les avantguardes

data d’inauguració

14 Octubre 1999

data de clausura

09 Gener 2000

Tierra sin pan va ser un film rodat a les terres altes de Las Hurdes a la primavera del 1933, l’any potser més decisiu de la II República Espanyola. El tercer film de Buñuel, després d’Un perro andaluz (1929) i La edad de oro (1930), seria també el primer rodat íntegrament en el seu país i, així mateix, el primer en què el cineasta afrontava imatges de la realitat. El cine començava a fer-se sonor i a produir uns noticiaris que prompte es convertirien en propaganda. El documental va ser aleshores per als cineastes independents un camí creatiu nou de percepció i de comunicació. Com a cineasta provinent de les avantguardes, Buñuel tracta ací, amb molts escassos mitjans, un relat contrari a l’exotisme i centrat en allò pròxim, en les inclemències d’una societat en què es podia reconéixer el passat de l’Espanya rural de l’època. Un film sobre la misèria social, el consens polític i els límits de la transformació col·lectiva, així com també sobre el paper de l’espectador, al qual no concedeix la possibilitat de la compassió. Per a fer Tierra sin pan, Buñuel convocà un equip interdisciplinar que va reunir les actituds culturals i polítiques més significatives de l’època i els mitjans que les expressaven: cine, arts plàstiques amb materials pobres, fotografia, periodisme, poesia, pedagogia, etnografia, antropologia. D’Aragó arribaren l’escultor, pedagog i impulsor anarquista Ramón Acín (1888-1936), que produiria el film, i el professor i museòleg Rafael Sánchez Ventura (1897-1984), també compromés amb els anarquistes. De París arribaren el poeta, periodista i guionista Pierre Unik (1900-1945), el benjamí del grup surrealista inicial, ara enrolat en el Partit Comunista Francés, i Eli Lotar (1905-1969), fotògraf, camera i documentalista relacionat amb els surrealistes parisencs i amb l’avantguarda fotogràfica europea. El film, que tanca la trilogia buñueliana anterior a la guerra civil, va ser censurat durant el Bienni Negre republicà governat per la dreta i no va ser sonoritzat i estrenat fins ja començada la guerra, a la fi del 1936, a París, i a Bèlgica, Holanda i Gran Bretanya el 1937 també va ser censurat. La còpia completa no va ser restaurada, en versió francesa i sota la supervisió de Buñuel, fins l’any 1964. Aleshores va desaparéixer la coda republicana afegida al film el 1936 i que en cap moment havia format part d’aquest documental que el 1933 va ser plantejat com una apel·lació a superar els límits de les bones intencions reformistes. Amb el temps, Tierra sin pan s’ha convertit en una de les pel·lícules centrals de l’obra de Luis Buñuel (1900-1983) i el film que completa la formació de la seua mirada surrealista. És també una obra de referència del cine contemporani, molt en particular del documental i de l’assaig cinematogràfic sobre allò real, fins i tot en televisió, per la seua radical exploració de l’ús del sonor i de com contar el que el realisme estricte de la càmera no pot explicar. Un relat mític, un conte cruel sobre l’Europa dels anys trenta.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram