Exposició

Sean Scully

data d’inauguració

31 Gener 2002

data de clausura

07 Abril 2002

El treball de Sean Scully (Dublín 1945) és deutor de les influències de Piet Mondrian, Mark Rothko i Henri Matisse. Aprenent de tipògraf, comença els seus estudis a la Central School of Arts de Londres i complementa la seua formació al Croydon College of Art de Londres, la universitat de Newcastle i la universitat de Harvard. Des de 1970, i a partir de les seues investigacions en les il·lusions òptiques, la percepció del relleu a través d’estructures seriades i la sensació de moviment a partir de la superposició, Scully redueix el seu repertori iconogràfic a una sèrie de línies, bandes i blocs que s’han convertit en representatius del seu treball. Agrupa aquests elements de la seua pintura en un ordre alternatiu i, a més, construeix unes subtils disposicions monumentals en què el contrast entre figura i fons està neutralitzat. El tractament del color en l’obra d’Scully enclou tot un procés artesanal: la superposició progressiva de fines capes impregnades de pigments diferents que es revelen per transparència i ofereixen tons únics, de gran profunditat, conferint una calidesa sensual i emoció a les seues composicions abstractes. El tema central en l’obra pictòrica d’Scully és el mètode de pintar: l’artista construeix una successió de gruixudes capes de pintura que acumula per a formar uns intrigants efectes de color. És un procés pictòric que es pot reconstruir, en particular en els extrems de les bandes on els colors contrastats s’uneixen. La pintura s’aplica en capes humides amb moviments verticals cap amunt i cap avall. La brotxa segueix la forma i en subratllar les capes ajuda a determinar el color final. L’obra de Sean Scully no té significats determinats o missatges inequívocs, sinó que està oberta a tota classe de projeccions. L’espectador ha de veure “dins” de l’obra, tal com el mateix artista indica. La seua pintura es relaciona amb la realitat, però no està dominada per ella. L’artista no tracta, certament, de retratar res, i la seua obra permet associacions amb paisatges i objectes. Moltes de les obres de gran format, sovint consistents en diversos elements, evoquen records de façanes, edificis i ornaments. El principi de les sèries i el principi de la composició, la subordinació de les parts al tot, mantenen un equilibri perfecte. L’exposició que presentem a l’Institut Valencià d’Art Modern arriba a València després del seu pas pel Haus der Kunst de Munic i el Kunstsammlung Nordrhein Westfalen de Düsseldorf, el director del qual, el Dr. Armin Zweite, n’és el comissari. La selecció d’obres, que inclou pintures, aquarel·les, dibuixos i fotografies, s’ha centrat exclusivament en els seus darrers deu anys de creació, diferenciant-se d’aquesta manera d’exposicions retrospectives prèviament realitzades sobre el treball de Sean Scully. El catàleg de l’exposició, que reprodueix totes les obres exposades, inclou també textos del comissari de la mostra, el Dr. Armin Zweite, i de Bern Klüser, Francisco Jarauta, Maria Müller, a més d’una entrevista amb l’artista realitzada per Hans-Michael Herzog.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram