Exposició

Rui Macedo. La totalitat impossible

data d’inauguració

14 Juliol 2011

data de clausura

11 Setembre 2011

La condició bàsica d’esta instal·lació es troba en l’equació entre l’arquitectura d’un espai determinat –sala, edifici (i les seues funcions de museu, d’arxiu o d’altres)– i la pintura (contingut i muntatge). Quant a açò, és un projecte site specific. La col·locació estratègica proporciona una visibilitat condicionada i condicionant per la incompletesa i per la descentralització espacial, per l’acumulació de peces i especialment, per la referència al Cabinet d’amateur. La intenció conceptual és la desestabilització del lloc adoptat habitualment per l’espectador, és a dir, qüestiona eixa coordenada convencional davant l’obra. El tall i el desplaçament de les pintures recolzades defineixen, en este cas, un lloc –un altre– de visualització i proposen altres discursos, altres lectures a més de les ja existents en el context museològic i en els circuits propis de l’art. En les diverses pintures participen règims intertextuals específics: la citació, l’apropiació i l’al·lusió es converteixen en estratègies de camuflatge que prenen com a referent els grans gèneres de la història de la pintura. En termes conceptuals, la mise-en-abîme i la mise-en-scène estructuren continguts imagètics i proposen jocs de reconeixement. La representació del marc és un dispositiu que permet accentuar l’objectiu conceptual de la instal·lació. El marc instaura la separació. En la seua gènesi és la separació en si, el lloc que limita o delimita allò sagrat, que crida envers si mateix (per l’enquadrament) o lloc de l’obra acabada, sencera, íntegra. La instal·lació d’algunes pintures en punts específics de la paret tracta de simular-ne el tall, que convertit ací en estratègia de qüestionament del punt de vista “tradicional” de l’observador, també qüestiona els punts considerats privilegiats per a la col·locació de les pintures. La sensació d’incompletesa de la instal·lació és conseqüència de la col·locació específica i de la suggestió de tall que s’establix en la simulació de la frontera sòl/paret, condicionant de la percepció horitzontal/vertical. Com en el cas del tall, també la fragmentació i el desplaçament a què són sotmeses algunes de les peces “emmarcades” posen de manifest el camp de les oposicions tot/fragment, centrat/desplaçat, equilibri/desequilibri.

EmailFacebookTwitterInstagram