Exposició

Robert Morris. El dibuix com a pensament

data d’inauguració

08 Setembre 2011

data de clausura

08 Gener 2012

En utilitzar els dibuixos com ara estudis de pintures i escultures, diagrames, així com documents de processos físics, Morris redefinix el paper d’estos per mitjà de l’exploració de nous mitjans i tècniques. Els seus dibuixos monumentals, que amplien la imatge des de la pàgina fins al mural, són una innovació característica de l’art contemporani amb referències al món antic i al Renaixement. Els dibuixos s’enriquixen amb les al·lusions de l’artista a l’arqueologia i la filosofia, així com als vells mestres, Dürer i Leonardo da Vinci, i als de l’art modern, com Cézanne i Pollock. Entre les obres exposades per primera vegada, es troben els dibuixos basats en Goya, l’artista que més aflora en la ment de Morris quan explora els desastres i els desgavells dels segles XX i XXI. Per a Morris, el dibuix es convertix en el principal mitjà de solucionar els problemes estètics que l’han preocupat des que va prendre la decisió d’abandonar la pintura en 1958 –any en què ARTnews el va nomenar millor pintor jove dels Estats Units–. Morris va començar a dibuixar quan era un xiquet i ho ha continuat fent sense interrupció al llarg de tota la seua vida. En el dibuix troba finalment la forma d’expressar els seus dots de pintor sense rendir-se a l’academicisme o a una il·lustració superficial del seu continu compromís polític, com exemplifica la sèrie final dels dibuixos “Blind Times”, inspirada en escenes de tortura de Guantánamo. El dibuix permet a Morris explorar nous territoris, especialment els relacionats amb la imatgeria representativa –vetada en la pintura per massa acadèmica– i una escala arquitectònica fins ara desconeguda en el dibuix. La naturalesa íntima i privada del dibuix també li permet un cert grau d’expressió personal, absent en els seus treballs tridimensionals.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram