Richard Lindner

Richard Lindner (Hamburg 1901 – Nova York 1978) va cursar estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis de Nuremberg, Alemanya. Després de viure a París, el 1941 es va establir a Nova York, on va treballar com a grafista i il·lustrador per a publicacions com Vogue, Fortune i Harper’s Bazaar. Posteriorment, el 1952 accepta ser professor d’expressió gràfica l’Institut Pratt de Brooklyn, treball que exerceix fins l’any 1965. En la seua obra pictòrica, Lindner abandona a poc a poc els temes europeus i s’interessa sobretot pel món americà, del qual va extraure unes estranyes i càustiques al·legories. Les seues estilitzades composicions de colors vius recorden molt les vinyetes, on presenta uns robustos personatges –xiquets adults, prostitutes, gàngsters, policies– que provenen d’un món urbà corromput. En la seua elecció de la figura humana com a vehicle d’expressió simbòlica, Lindner pertany a un distingit grup d’artistes de la postguerra, inclosos Balthus i Bacon, que va estar apartat de qualsevol escola o moviment. Considerat als seixanta com a precursor del pop art, Lindner insistirà sempre a dir que el seu art era el d’un intrús. En una entrevista va afirmar que es considerava un home nascut entre dues generacions, la dadaista i una generació més recent d’artistes americans. La seua identificació com a artista desplaçat facilita la clau del seu simbolisme figuratiu. Això no obstant, per la seua ironia, la seua manera i els seus temes, inspirats en la cultura popular i la publicitat, roman lligat a l’art europeu d’entreguerres, com podem apreciar per la gran càrrega eròtica i crítica social que aporta a les sues creacions. L’exposició, segons assenyala Werner Spies, director del Centre Georges Pompidou de París i autor del text del catàleg, ens permet contemplar l’obra d’un significatiu solitari. Lindner pinta un món d’ahir. La seua mirada s’incrusta en el present amb la cansada consciència d’un home que només pot viure l’actualitat tot tenint com a fons la Història. Els europeus busquen allò americà en els seus quadres; els americans, la part europea. Lindner es va servir de l’entorn americà conscientment, sucumbint a la seua fascinació, però sense renunciar al segon pla de la seua condició europea. L’exposició ha estat organitzada per la Fundación Juan March i l’IVAM, Centre Julio González.