Exposició

Reinvenciones

data d’inauguració

29 Setembre 2005

data de clausura

13 Novembre 2005

Reinventar és essencialment concebre alguna cosa de nou, imaginar-la de nou, madurar novament una idea o un objecte. En el cas de Reinvencions: fotografia dominicana postdictadura és el fet de forjar d’una manera diferent una representació d’“allò dominicà” per mitjà d’una expressió artística que havia estat poc desenvolupada fins a mitjan segle xx. Esta exposició mostra el tipus d’art fotogràfic que es va generar a la República Dominicana després de tres llargues dècades de dictadura de Rafael Leónidas Trujillo (1930-1961). Les noves imatges van anar substituint la producció fotogràfica anterior, que es basava principalment en l’exaltació del règim imperant i estava carregada de continguts romàntics que edulcoraven la realitat. En este projecte expositiu es planteja la hipòtesi que a la República Dominicana es donaren les condicions necessàries per al sorgiment d’una particular producció artística fotogràfica durant el període històric posterior a la dictadura. L’obra que n’és el resultat va servir com a instrument d’expressió d’una generació i des d’aleshores caracteritza i influencia el desenvolupament d’este gènere entre fotògrafs i artistes dominicans. A més d’explorar els orígens de la fotografia dominicana contemporània, esta exposició planteja les aportacions d’este tipus d’expressió artística pel que fa a la recerca dels possibles components d’un nou imaginari nacional. La tria que es presenta a l’IVAM mostra, per primera vegada fent servir només imatges fotogràfiques, alguns referents cabdals i paradigmàtics de la societat i de l’espai que es construïen a la República Dominicana a partir dels anys seixanta del segle passat. Per això Reinvencions es convertix en una exposició que desafia les nocions encara vigents sobre “allò dominicà”, no tan sols a la República Dominicana, sinó també als àmbits internacionals més amplis. Quatre àmbits temàtics demarquen esta proposta: Repressions, Reinvencions, Paisatges i Assaigs. El primer contrasta amb els tres següents i mostra investigacions sobre la fotografia durant l’època de la dictadura (Santiago Chaguito Morel i Max Pou). Després, els altres àmbits aconseguixen una avaluació de temàtiques i generes diversos treballats per Wifredo García i els nous artistes (Julio González, Pedro José Borrell, Víctor Cuqui Cabrera, Pedro Nicasio, Domingo Batista i José Antonio Ramírez). A partir d’esta estructura es remarcarà l’anàlisi de les aproximacions al cos, als fenotips i als caràcters ètnics particulars; al paisatge, a l’hàbitat, al relat històric i antropològic; i finalment a la dialèctica entre la visió individual dels creadors i la realitat presentada a les fotografies.

EmailFacebookTwitterInstagram