Philip Taaffe

Philip Taaffe (Elizabeth, Nova Jersey 1955) va estudiar a la Cooper Union de Nova York. Va realitzar la primera exposició individual a la Roger Litz Gallery de Nova York el 1982 i des d’aleshores la seua obra s’ha consolidat com una de les veus més personals i intenses de la pintura contemporània. A la dècada dels anys vuitanta Taaffe va emprar imatges per a recrear-les personalment de Barnett Newman, Ellsworth Kelly i diferents artistes de l’op art. La seua pintura va ser associada amb el grup Neo-geo (que incloïa artistes com Ross Bleckner i Peter Halley) i a l’apropiacionisme, però a poc a poc es va anar evidenciant la seua inclassificable personalitat. Philip Taaffe és un innovador quant a la seua tècnica: els seus quadres són una barreja particular d’acurats processos d’estampació, collage i pintura que evoquen la intensitat formal i cromàtica de les miniatures islàmiques, similar a un collage que juxtaposa unes lluminoses capes planes, confrontant les diverses superfícies i textures. És conceptualment, això no obstant, com l’obra de Philip Taaffe adquireix la seua màxima importància. En casar distintes tradicions artístiques, dels darrers estadis de la modernitat a les cultures més exòtiques, suggereix la possibilitat d’una convivència harmònica de totes les races i cultures. En la seua obra planteja un viatge emocional i mental, mitjançant la utilització de símbols, que multipliquen els estímuls i permet múltiples interpretacions d’una realitat que fins ara se’ns havia mantingut oculta. Taaffe incorpora a les seues obres imatges trobades, formes ornamentals que actuen com a signes culturals d’orígens històrics i geogràfics que provenen dels orígens més diversos. Així, ens trobem davant d’unes evocacions de l’arquitectura islàmica, formes que remeten a manuscrits il·luminats celtes, els jeroglífics egipcis, la cal·ligrafia àrab, dissenys tèxtils de cultures mediterrànies, americanes i orientals, ornaments d’empunyadures d’espases japoneses, gelosies de ferro forjat, grafismes i dissenys ornamentals. En el seu interés per les cultures de diversos àmbits geogràfics i distints moments històrics, Philip Taaffe ha realitzat freqüents viatges per l’Extrem Orient, Índia, Sud-amèrica i Àfrica del Nord, i va residir a Nàpols entre els anys 1988 i 1991. Al llarg de la dècada dels noranta, va incorporar imatges de compostos naturals i elements científics, com exemplars de flora i fauna (fulles d’arbres, insectes i estrelles de mar) que, a diferència de l’ús de motius i formes artesanals i estructures arquitectòniques, utilitza com a elements de representació exempts de funció simbòlica. Aquests elements s’incorporen com si es tractara de signes abstractes, flotant sobre uns fons gestuals, a la manera dels signes de les Constel·lacions mironianes. L’exposició de l’IVAM és la primera retrospectiva que es presenta internacionalment de l’obra de Philip Taaffe. La mostra reuneix prop de cinquanta obres, incloent-hi pintures de gran format realitzades des dels 1980 fins a l’actualitat i una sèrie de peces realitzades al principi de la seua carrera que no han estat exposades anteriorment. El catàleg que acompanya l’exposició reprodueix totes les obres exposades, i inclou textos crítics sobre l’obra de Philip Taaffe firmats per Robert Rosenblum i Enrique Juncosa, a més d’una conversa de l’artista amb el poeta Robert Creeley.