Philip Guston

Philip Guston (Montreal, Canadà 1913 – Woodstock, EUA 1980) va ingressar amb quinze anys a la Manual Arts High School de Los Angeles i a l’Otis Art Institute, del qual va ser expulsat i on va conéixer Jackson Pollock, a qui li uniria una estreta amistat. Al principi dels anys trenta va descobrir la pintura muralista mexicana a través d’una obra que Orozco realitzava a Califòrnia i va viatjar a Mèxic, on l’obra de Siqueiros li va impressionar profundament. A finals de 1935 es va traslladar a Nova York, on va realitzar diversos murals de temes politicosocials per a la Works Progress Administration del Federal Art Project. Al llarg de la seua vida va fer classes en diverses universitats nord-americanes. Les primeres obres de Philip Guston reflecteixen la influència de la pintura mural. Arran l’eclosió de l’expressionisme abstracte a Nova York, Guston abraça inicialment aquest moviment, però conserva unes certes característiques de la seua producció anterior, amb el gust pels grans formats. Se submergeix aleshores en una certa abstracció lírica, en la qual pinzellades de colors vius se superposen a uns fons de tons uniformes i fluïts. El 1968 la seua obra pateix un canvi radical i en l’aïllament del seu estudi Guston recupera la figuració i comença a crear teles de format més reduït, en els quals els colors s’enfosqueixen i en els quals torna a la seua antiga preocupació social i política, aquesta vegada més satírica, més punyent. Aquesta tornada a la figuració provoca el rebuig de la crítica i dels seus companys, a excepció de Willem de Kooning. Guston busca l’aïllament a Woodstock, on continua desenvolupant el seu personal llenguatge i la seua interpretació de la realitat que l’envolta i a la qual no pot romandre alié. L’exposició consta de trenta obres sobre tela i centra el seu objectiu en els vint-i-cinc cuadres que foren realitzats per Guston d’una sola vegada, “d’un sol alé” i sense imprimació; a diferència de molts altres quadres, tal como conta la seua filla, Musa Meyer, en l’important llibre Night Studio (1988). One-Shot-Paintings (“Pintures d’un sol alé”) és un terme aproximat utilitzat per Guston per a denominar alguns quadres realitzats en un sol colp d’inspiració, ràpidament i sense retocs. Una sèrie d’imatges insòlites que li solien venir a la ment tot just en despertar al matí, com un somni. Guston, aleshores, corria l’estudi per tal de plasmar la imatge abans que aquesta desapareguera. Les pintures es realitzaren al llarg d’un període de temps; això no obstant, i individualment, cadascuna d’aquestes pintures es va a realitzar en una única i ràpida sessió. Aquestes pintures es mostren al públic per primera vegada i es complementen amb unes altres de temes més habituals com Flame (“Flama”), Smoking I (“Jo fumant”), etc. a més d’una sèrie de dibuixos sobre poemes de la seua dona, Musa McKim. El catàleg reproduirà totes les obres exposades i comptarà amb un assaig a càrrec del comissari de la mostra, Kosme de Barañano, així com també dues assaigs dels poetes Fernando Gómez Aguilar i Manuel Padorno.