Exposició

Pedro Valdez Cardoso. Discurs del mètode

data d’inauguració

08 Octubre 2013

data de clausura

06 Gener 2014

Llicenciat per l’Escola Superior de Teatre i Cine Amadora, de Lisboa, i amb un postgrau en estudis teatrals per la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa, especialitzat en realització plàstica de l’espectacle, Valdez Cardoso també va estudiar arts visuals en l’Escola d’Arts Visuals Maumaus de Lisboa. El treball de Pedro Valdez Cardoso, en paraules d’un dels col·laboradors del catàleg, Joao Pinharanda, deu la seua existència al que ja existix. La seua escultura es desenrotlla a través del collage (associació o agregació) d’elements autònoms (com en l’escultura hel·lenística, barroca i modernista) i/o de l’assignació de formes trobades (com en el dadaisme i el surrealisme), en compte de modelar pastes suaus o tallar blocs de material dur en còpies de figures senceres. La seua obra no existix com una acumulació o suma d’elements idèntics que conduirà eventualment a un model fidel o deformat d’un objecte o una digressió decorativa. La seua escultura és la simulació de l’acoblament d’objectes/conjunts, que evita els canvis d’escala, però no el costat absurd, neodadaista, de les relacions entre els seus elements. «Esta enorme col·lecció d’objectes (Pedro Valdez és un artista extremadament prolífic) explora temes de la vida quotidiana contemporània, història de l’art i del pensament social i ficció literària, i s’arregla com un univers visual en expansió, una espècie de llista de possibilitats per a una realitat narrativa paral·lela d’una naturalesa completament escènica i teatral, on la majoria d’estos objectes podrien ser utilitzats com a attrezzo d’escena. Quant als actors, són producte de la nostra imaginació o nosaltres mateixos, com els títols de les peces; ens donen pistes sobre l’acció en l’escenari: generalment, el cos i la sexualitat, vida i supervivència, voluntat i mort, específicament, els poders i contrapoders en el gran teatre del món que va ser creat per influència d’Occident sobre la resta del món i sobre si mateix a través del capitalisme, distints colonialismes, el militarisme, el desglossament dels vincles socials, l’homofòbia, els desastres ecològics…Esta exposició s’inicia sent irònica des del seu títol general i desenrotlla la seua vocació crítica en cada un dels seus elements, així com la relació que pot sorgir entre ells. Al final, aconseguim entendre els conceptes bàsics del “discurs del mètode (creatiu)” de Pedro Valdez Cardoso. Ens fa conscients que la realitat amb què tractem ens precedix; ací, com a artista, ell usa experiències acumulades fora i abans de si mateix com un punt de partida. Per tant, els recursos del seu mètode (objecte i paraules, imatges i idees) són, com ja hem vist, trobats en la realitat, apropiats de la realitat i finalment tornats a la realitat. Este procés de citació/deformació, en la seua seqüència i organització, no té necessitat de lògica deductiva o dominants racionals i idealistes. L’artista usa objectes i materials, que associa amb idees. D’elements abans existents, forma nous objectes; reajustant fora de la realitat, definix les seues idees. Per mitjà de la seqüenciació d’estos objectes i idees, establix una energia expansiva i definix nous camins d’associació i connexió, fluctuacions, pluralitats, fluxos subjectius que cap mètode pot contindre.»1 L’exposició, fruit del conveni del col·laboració entre l’IVAM (Instituto Valenciano de Arte Moderno) i la fundació cultural Dom Luís I de Cascais (Portugal), y comisariada pel seu Director Delegat, Salvato Telles de Menezes, presenta onze obres realitzades durant els últims dos anys, principalment. El catàleg online de la mostra conta amb textos del comissari, Salvato Telles de Menezes; del crític d’art, João Pinharanda i la Directora de l‘IVAM, Consuelo Císcar.   1. Pinharanda, João: “El discurso del método de Pedro Valdez Cardoso”, en Pedro Valdez Cardoso, El discurso del método, IVAM, 2013.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram