Pang Xunqin Figures decoratives xineses

Així, per mitjà d’un particular recorregut per l’estètica i el pensament de Xunqin apreciem la riquesa de les huitanta-quatre peces que componen este ventall artístic que arriba a València, totes elles realitzades l’any 1939, ja que representen un laboratori per a l’estudi i l’anàlisi de les tendències globalitzades que anaven sorgint a la Xina fa més de setanta anys. En este sentit, em sembla d’interés apuntar que l’aparició d’una modernitat sistemàtica, parlant en termes tant econòmics i ideològics com culturals, no va arribar a la Xina fins a finals de la dècada dels huitanta del segle XX. No obstant, el debat de la confrontació entre les diferències culturals entre Orient i Occident va tindre el seu origen en el segle XVII, quan els pintors xinesos van començar a contemplar les idees occidentals sobre la representació pictòrica. L’expansió de l’imperialisme polític i econòmic de les potències occidentals durant finals del segle XIX, va propiciar l’aparició d’una xicoteta revolució cultural a la Xina, on una elit d’intel·lectuals es va apropiar d’una sèrie de models de la cultura occidental i els va utilitzar per a revifar les seues tradicions. Este projecte va evolucionar durant quasi tota la primera mitat del segle XX, de manera que podem situar Pang Xunqin en esta època procliu a una interrelació cultural i artística. Vint-i-cinc anys després de la mort de Xunqin, en esta exposició posem en relleu algunes de les claus de l’èxit d’un artista que ja en els anys vint va estudiar belles arts a París. Esta estreta relació que va mantindre amb la capital francesa li va provocar un marcat interés pel moviment Art Nouveau que va tractar de manera persistent en tota la seua trajectòria professional. Podem dir que un dels màxims èxits d’este artista i decorador va ser el de renovar la tradicional decoració xinesa, a la qual va assignar uns elements narratius que la contextualitzaven amb la modernitat. En este quasi centenar d’obres decoratives en paper i de xicotet format veiem com Xunqin s’apropia d’una estètica que ha descobert a Occident per a posar-la en joc amb els patrons, imatges i documents que recupera de la vetusta cultura dels seus avantpassats. D’esta manera, es pot visualitzar una imatgeria plena de dragons, cavalls, aus i altres animals sorgits de les llegendàries històries orientals per a adquirir una vivor espectacular per la barreja que fa amb una estètica occidental que ens recorda en ocasions dissenyadors pop com Keith Haring (recordem que tant Xunqin com Haring utilitzen els seus dissenys per a posar-los al servici de la indústria de l’oci, tèxtil, llar…). En este sentit, tal com podem apreciar en esta mostra, a pesar de ser obres realitzades l’any 1939 tenen una vigència i una actualitat molt destacades. Així, podríem dir que el resultat d’estes peces ha sigut una contínua experimentació dins d’unes tendències artístiques de diferent índole, entre les quals podem trobar-ne no sols les hereves dels estils més tradicionals i figuratius sinó les més abstractes, conceptuals i modernes. Indubtablement, per a aconseguir estos dibuixos l’artista xinés no només va fer ús d’una imaginació, d’un caràcter renovador i, sobretot, d’una intel·ligència que li permetia combinar, de forma adequada, tots els seus recursos artístics, sinó que de segur va conéixer alguns dels escrits que van nàixer d’artistes com Paul Klee o Vassili Kandinski (publicats per la Bauhaus) i que van servir d’introducció a la gramàtica de l’escriptura visual. Per això, en este mateix orde d’idees, les obres de Xunqin poden referir-se tant a l’escriptura com al dibuix, de manera que el seu traçat es percep, com es reflectix en esta mostra, com una Gestalt: una forma o imatge simple que perseguix estimular l’espectador amb una visió cultural integradora i precursora.