Obres Mestres de Pintura en la Col.lecció de l’IVAM

El punt d’arrancada se situa en les avantguardes internacionals d’entreguerres, quan, per primera vegada, es va posar en qüestió el model formalista. Una altra característica d’esta col·lecció és l’atenció dedicada a l’art espanyol i internacional produït a partir de la dècada de 1950, com així es va corroborar amb les adquisicions de l’art informalista i abstracte- expressionista d’aquells anys, compendiades en les figures decisives de Tàpies, Chillida, Millares i Saura, però també amb les dels artistes més representatius de la dècada següent, com l’Equip Crònica i Eduardo Arroyo. La col·lecció actual de l’IVAM ha aconseguit desbordar estos marcs cronològics i ha passat a tractar els últims desenrotllaments d’esta disciplina artística. Per a una ordenació espacial més dinàmica s’ha optat per una divisió tripartida, cada una de les seccions de la qual responen al títol de “Figura”, “Norma” i “Acció” i que es repartixen respectivament en les galeries 1, 3 i 4 del museu. Evidentment, la denominació del que s’ha inclòs en “Figura” posa l’èmfasi en la narrativitat visual d’una gran part de la pintura del segle XX i actual. Esta pintura figurativa ha sigut molt pròdiga, sobretot a partir de l’època d’entreguerres, marcada per la “tornada a l’orde” i, també, per les urgències, no sols polítiques, de la dècada de 1930, però rebrotant, després de la Segona Guerra Mundial, a través bàsicament del pop art i de les seues diverses metàstasis i derivats. En este mateix apartat, s’han buscat alguns exemples que se n’ixen del corrent principal, un poc a manera d’avís dels seus antecedents i consegüents. En l’apartat “Norma”, que engloba el corrent pictòric no-figuratiu d’orientació analític, s’inclouen alguns dels exemples històrics de la l’abstracció geomètrica, iniciada aproximadament en el segon lustre de la segona dècada del segle XX, encara que es va organitzar de forma conjunta a partir de la dècada de 1930 i va adquirir, al seu torn, un nou impuls després de la Segona Guerra Mundial. Juntament a l’art normatiu, dins del que anomenem abstracció, pintura no-figurativa o anicònica, denominacions que demostren per si mateixes la incertesa per a classificar, sense equívocs, estos corrents, va haver-hi una orientació, més expressiva que analítica, que es va manifestar quasi des dels primers passos de l’abstracció i que hi ha seguit operativa fins a l’actualitat. El moment zenital d’esta orientació es va produir després de la Segona Guerra Mundial, amb l’expressionisme abstracte americà i unes altres versions afins a l’Europa d’aquells anys, entre les quals cal destacar-ne la del grup COBRA o la dels pintors informalistes, entre els quals alguns espanyols van tindre especial rellevància. Este bloc que s’ha denominat “Acció” se centra en la dimensió matèrica pura i el gest pictòric en si. Precisament, pel natural arrelament d’allò espanyol dins d’este corrent, la col·lecció de l’IVAM ha fet un particular èmfasi en esta pintura d’“acció”, un terme potser més adequat per a englobar el sentit multiforme d’una obra basada en el automatisme. El subtítol indicat en l’enunciat d’esta mostra, “Passat, present i futur”, vol assenyalar que no es tracta d’una col·lecció tancada, i l’obertura de la qual s’ha tractat d’entrevore d’una forma metafòrica, amb unes aportacions que complixen amb la modesta funció d’assenyalar que hi ha un horitzó possible per a una trajectòria que porta un curs d’un quart de segle d’història, procurant que esta elecció tinguera una concordança amb l’espina dorsal de la col·lecció.