Exposició

Miquel Navarro en la col·lecció de l’IVAM

data d’inauguració

17 Setembre 2013

data de clausura

30 Novembre 2014

Exposició

  • Planta -1
  • Planta B
  • Planta 1
  • Planta 2
  • Planta 3

Des de 1973, l’artista valencià, amb les seues inconfusibles ciutats o “agrupaments”, construïx un prototip d’instal·lació de caràcter escultòric que integra conjunts de xicotetes peces configurades a manera d’estructures i construccions diverses que van del rural a l’urbà i del mediambiental a l’industrial. A partir d’eixa època, Miquel Navarro ha creat una obra en què les estructures constructives i les configuracions espacials i ambientals expressen metàfores sobre el temps i l’espai amb un valor universal que li ha favorit un ampli reconeixement en l’àmbit artístic internacional. La col·lecció permanent de l’IVAM, a causa de la donació que va realitzar Miquel Navarro l’any 2005, compta amb més de cinc-centes obres, entre pintures, escultures, dibuixos i instal·lacions, a través de les quals es poden estudiar, de manera detallada, les distintes etapes creatives per les quals ha passat l’artista fins a l’actualitat. Tenint en compte que l’IVAM s’ha convertit en el centre de referència per a la investigació de l’obra d’este creador, hem considerat oportú dedicar la Galeria 1 per a exposar permanentment una àmplia selecció d’estos fons artístics datada entre 1964 i 2004. En este espai artístic es poden trobar els seus dibuixos i pintures primerencs, escultures de xicotet i gran format i quatre de les seues instal·lacions en què l’artista interpreta el tema de la ciutat. Esta mostra subratlla aquells àmbits d’investigació que millor definixen el treball de Miquel Navarro durant més de quaranta anys: el cos humà i la seua relació amb l’arquitectura, el desig com a motor de la creativitat i la construcció de la ciutat. És significatiu el conjunt de les seues primerenques pintures a l’acrílic d’intensa i contrastada coloració. Els seus volcans en erupció, els sismes submarins i terratrémols, així com les espirals, plecs i primeres tipologies urbanes, que ens mostren un jove artista fascinat per l’energia i el moviment, per les lleis ocultes que regixen el fluir de la naturalesa i de les nostres ciutats. Destaquen també en esta exposició les seues aquarel·les sobre paper i les diverses escultures utilitzades per a fer ciutats o projectes monumentals a través de formes elementals i modulars. Escultures de ceràmica refractària, ferro, terracota, zinc, alumini o coure de diferents grandàries exhibixen i contrasten els matisos subtils dels seus accidents de fabricació, les seues pàtines i textures. En l’estatuària de Navarro assistim a una autèntica simbiosi del cos amb l’arquitectura. Els guerrers, símbols fàl·lics i tòtems es transformen en ponts, i fonts. Els edificis, com les ciutats, tenen similituds orgàniques amb el cos humà.  Els seus inconfusibles agrupaments urbans constituïxen el prototip d’instal·lació més complex i característic de la seua obra i per això ocupen els espais més destacats del recorregut expositiu. En estos advertim una espècie de cubisme cronològic on l’antiguitat i la modernitat es fonen gràcies a la presència d’edificis, indústries, naturalesa… a fi de crear amalgames entre el present i el futur. En definitiva, un polivalent paisatge expositiu que ens acosta al costat més poètic de l’obra de Miquel Navarro, a qui podem sentir amb rotunditat en cada una de les seues creacions.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram