Matta

Va nàixer a Santiago de Xile el dia 11 de novembre de 1911, en el si d’una família acomodada d’origen basc, i va fer els estudis primaris amb els jesuïtes al col·legi dels Sagrados Corazones de Santiago. Més tard va cursar estudis universitaris en l’Escola d’Arquitectura, i quan els va finalitzar va viatjar a Europa l’any 1933, on va conéixer Le Corbusier, en l’estudi dels qual va treballar durant alguns anys. Entre 1935 i 1937 va viatjar per tota Europa; va residir en 1935 un temps a Madrid, on gràcies a la seua família va entrar en contacte amb el món cultural i artístic, del qual va guardar sempre el record de l’enorme impacte que li va causar Federico García Lorca. Va treballar al pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de 1936 a París, on va conéixer artistes com Picasso –que estava pintant el Guernica–, Miró, Magritte, Calder. Per mitjà de Dalí i gràcies a la recomanació que li havia donat García Lorca, va conéixer André Bretón, el qual el va invitar a formar part del moviment surrealista, l’any 1937, quan va publicar en la revista Minotaure i va participar en la famosa “Exposició Internacional del Surrealisme” de 1938. Durant este període va conéixer prominents artistes contemporanis, entre els quals va ocupar un lloc privilegiat Marcel Duchamp al convertir-se en una decisiva influència en la seua obra i en una amistat que es va prolongar al llarg dels anys. L’any 1939 es va traslladar a Nova York, on les seues obres poblades de formes biomòrfiques, unides a la seua enlluernadora personalitat i les innovadores idees i tècniques del seu estil el van convertir en el centre d’atenció dels pintors de la New York School, com Robert Motherwell, Jackson Pollock, William Baziotes i Arshile Gorky, entre altres, i la seu influència va ser decisiva en el desenrotllament de l’expressionisme abstracte americà i el seu paper de pont entre les idees artístiques europees i el nou art americà. L’any 1948, després de trencar amb els surrealistes, va tornar a Europa i es va instal·lar a Roma. A partir de llavors, i fins que va morir, va viatjar molt i va viure entre Tarquínia (Itàlia), París i Londres. L’any 1957, el MOMA de Nova York va realitzar una retrospectiva de la seua obra, que també va ser mostrada a Minneapolis i Boston. Al llarg de la seua vida va fer exposicions, entre altres, la que va realitzar el Centre Georges Pompidou de París l’any 1985, i la seua obra està representada en les col·leccions dels museus més prestigiosos de tot el món. Fidel al compromís social d’artista compromés que va mantindre tota la seua vida, es va implicar en els moviments socials del seu temps i va realitzar diversos viatges a Cuba; en 1970 va visitar diverses nacions àrabs, on va mantenir trobades amb artistes i intel·lectuals d’estos països, i va pintar també per al moviment d’alliberament d’Angola. L’any 1972 tornava al Xile del president Allende, invitat per este, on va treballar en murals col·lectius i realitzant nombroses obres en què mes allà de descriure les realitats socials va aconseguir fer patents les “estructures emocionals”. Matta va continuar treballant intensament fins al final de la seua vida; va deixar una obra en pintura, dibuix, arquitectura, poesia que s’escapa a les categories habituals i tracten d’implicar per complet l’espectador en un univers propi en què apareixen l’espai i el temps, la comunicació, la revolució còsmica i la vida dels hòmens sobre la terra sense oblidar la naturalesa poètica, la transformació, de l’inconscient i del desig de les seues obres més primerenques. Va morir en la seua residència de Tarquínia (Itàlia) al novembre de 2002