Martín Chirino

Martín Chirino naix a Las Palmas de Gran Canaria el 1925. Estudia belles arts a Madrid i passa algunes temporades a París i Londres. Exposa la seua obra en la capital espanyola des de 1958. Hereu de la tradició escultòrica espanyola de figures tan decisives com Julio González o Pablo Gargallo, Chirino unix en la seua obra la mestria en el domini de l’ofici del ferrer amb el coneixement dels moviments d’avantguarda internacionals i la preocupació per l’art espanyol. Mostra d’esta reflexió sobre el paper dels artistes en el seu temps és la seua participació en el grup El Paso el 1958, acompanyant el seu gran amic, i també paisà canari, Manuel Millares. A pesar del seu trasllat a Madrid, Chirino no perd mai la seua arrel canària; esta proximitat mental amb la naturalesa de la seua terra natal li inspira. En les seues escultures conviuen al mateix temps les reminiscències dels símbols atàvics de l’home i la seua necessitat d’harmonia amb la terra amb la precisió i la duresa dels instruments tradicionals de cultiu. Chirino desenvolupa un vocabulari plàstic fonamentalment geomètric, però no per això exempt d’un gran lirisme, en què destaca l’ús de l’espiral –forma recurrent en la seua obra que el mateix artista ha qualificat de “referent mític”– com el símbol que ens fa reflexionar sobre la memòria de civilitzacions anteriors, sobre l’empremta de l’home i la seua presència en la terra. L’exposició que l’IVAM prepara està comissariada per Tomàs Llorens i Boye Llorens; és una mostra de caràcter retrospectiu que reflectirà tots els aspectes de la producció escultòrica de l’autor canari a través de la presentació de més de vint-i-cinc escultures. Es publicarà a més un catàleg profusament il·lustrat que comptarà amb dos assajos a càrrec dels comissaris i reproduirà totes les obres en exposició.