Exposició

Marco Bagnoli. “Encara que és de nit”

data d'obertura

26 Gener 2000

data de clausura

26 Març 2000

Marco Bagnoli (Florència 1949) és un dels artistes més destacats del panorama plàstic contemporani italià. La seua obra sorgeix als anys setanta, caracteritzada per una recerca de les aportacions del saber esotèric a la nostra cultura occidental i els límits de la nostra visió i de l’enunciat científic. En el seu treball està present la seua personal proposta filosòfica que el va dur el 1975 a titular una de les seues primeres exposicions individuals Spazio x Tempo i a incloure elements procedents de la ciència i l’alquímia. El món referencial que integra les seues creacions recorre la memòria de la cultura i l’art des de les manifestacions mitològiques i clàssiques a les més contemporànies. Llicenciat en química per l’Scuola Normale Superiore de Pisa, les qüestions científiques han tingut una presència constant en la creació de Marco Bagnoli com a signe de la condició espiritual d’occident, un territori que no ha de ser rebutjat, sinó comprés en el seu sentit metafísic. La reflexió sobre l’art, on ciència i espiritualitat es reflecteixen mútuament, constitueix el fil conductor del seu treball. La important influència florentina en la seua obra es caracteritza per una combinació de màgia i esperit científic pròpia del període renaixentista, que l’artista interpreta com el pas d’una època de la tradició a una època de ciència. L’artista replanteja els grans temes de la ciència moderna, teoria de la relativitat, principi d’incertesa, anell de Möbius… i els integra en la seua investigació artística formant part de les seues peces. Motius com la força de gravetat són replantejats des d’uns instints enfocaments en l’obra de Bagnoli. En ocasions, apareix incorporada com una part constitutiva de les peces, en unes altres, les seues obres remeten al procés d’investigació que condueix la superació d’aquesta força, com les obres que al·ludeixen als globus aerostàtics, entre les quals es troba la peça, present en la mostra de l’IVAM, que du per títol Mongolfiera, en referència al seu inventor. La integració en l’espai arquitectònic, el diàleg de l’obra d’art amb la seua arquitectura han estat una preocupació constant en Marco Bagnoli, adaptant les seues instal·lacions als diversos espais expositius on són exposades. Des de les seues primeres exposicions, Spazio x Tempo (1975), Vento d’Etere (1978), Anti Hertz (1979), o el seu projecte Iperborei, que sota el mateix títol i components diferents va plantejar un cicle que va presentar a Perusa (1980), Amsterdam (1980) i Gènova (1981), en les quals, amb un interés constant per qüestions com: vista-visió, so, llum, lloc-no lloc, velocitat-immobilitat, plantejava diferents propostes en cadascuna de les tres instal·lacions. Marco Bagnoli ha participat en quasi totes les manifestacions que han marcat el desenvolupament de l’art contemporani europeu, com la Documenta de Kassel (1982) i la Biennale di Venezia (1982 i 1986), així com també en nombroses mostres europees: Identité italienne. L’art en Italie depuis 1959, Centre Georges Pompidou, 1981; The European Iceberg. Creativity in Germany and Italy Today, Ontàrio 1985; Europa oggi. Arte contemporanea nell’Europa Occidentale, Museo de Arte Contemporaneo de Prato, 1988. El 1991 va exposar a Le Magasin, Centre National d’Art Contemporain de Grenoble i, el 1996, al Museo Pecci de Prato li va dedicar una retrospectiva. Amb motiu d’aquesta exposició s’ha publicat un catàleg amb estudis de Germano Celant, Emmanuel Guigon i del propi artista.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram