Exposició

MALS CARRERS

data d’inauguració

10 Febrer 2010

data de clausura

09 Maig 2010

Mals carrers traça un itinerari que comença a l’inici del segle XXI i es prolonga (o retrocedix) fins a les primeres dècades del segle XX. Un recorregut en quatre etapes bàsiques que deixen constància de diferents estats d’ànim, actituds i comportaments que han vertebrat la vida en les ciutats occidentals. Un recorregut que ens porta des de l’alegria i la confiança dels anys vint i trenta del segle passat fins a l’atonia i la descreença d’estos últims anys. Les quatre etapes del projecte són les següents: 1. “S’ha acabat el bròquil”. Aglutina les manifestacions artístiques produïdes en els últims anys en les quals s’evidencia una actitud d’estranyesa i soledat urbana. Ací es reunixen les propostes més contemporànies i on es dóna una visió més desesperançada i fràgil de la vida en les ciutats amb obres d’Allan Sekula, Jeff Wall, Rem Koolhaas, Paul Graham, Michael Ashkin, Grupo de Arte Callejero, Gabriel Basilico o Peter Eisenman entre altres. 2. “El carrer és nostre”. Este apartat se centra en l’obra de diferents artistes que han plasmat en la seua obra (bàsicament entre les dècades dels setanta i noranta) el desig de diversos sectors socials per fer-se visibles i ocupar els carrers i les places de les ciutats. Ací trobem obres d’artistes i arquitectes com Cindy Sherman, Philip-Lorca diCorcia, Martha Rosler, David Wojnarowicz, William Kentridge, Aldo van Eyck, Gilliam Wearing o Wolfgang Tillmans entre altres. 3. “Entre la utopia i el desencant”. Està centrada en els anys cinquanta i seixanta, i es referix tant a aquells projectes arquitectònics visionaris que entenien la ciutat lliure de qualsevol lligam com a unes altres propostes més pessimistes o desencantades. Ací podrem vore obres de Guy Debord, Dan Graham, Peter Cook, Vito Acconci, Constant Nieuwenhuys, Gordon Matta-Clark, Yona Friedman o Edward Ruscha. 4. “Al mig de la multitud”. En este apartat es recull la fe en el progrés i la modernitat que vertebrava la construcció de les ciutats de la primera mitat del segle XX, així com l’aparició de la multitud en els carrers. Fotografies de César Domela, Valentina Kulàgina, Gustav Klutsis, Paul Joostens, Walker Evans o Horacio Coppola es relacionen amb dibuixos i aquarel·les de George Grosz i una instal·lació contemporània de Carlos Garaicoa. L’exposició partix d’una visió interdisciplinària d’entendre la ciutat i els (mals) carrers que la conformen. Per això, les diferents manifestacions plàstiques (com la fotografia, el vídeo o el dibuix) es recolzen i es complementen amb una àmplia selecció de pel·lícules (La haine, La Zona, Rumble Fish, Do the Right Thing, Metropolis, Play Time, Berlin: Die Sinfonie der Grosstadt o L’home de la càmera), obres literàries (d’escriptors com Don Delillo, Roberto Bolaño, Carlos Monsiváis, Tom Spanbauer, J. G. Ballard, Edgar Allan Poe, James Joyce o Alfred Döblin) i cançons (de Boris Vian, Ella Fitzgerald, Laura Nyro, David Bowie, The Smiths, Lou Reed, Chemical Brothers o Public Enemy) de cada una de les èpoques, amb les quals s’oferix en les diferents sales una visió, tan àmplia i completa com siga possible, de la representació de la vida en els carrers de la ciutat occidental durant l’últim segle. José Miguel G. Cortés

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram