Exposició

MAGDALENA ABAKANOWICZ

data d’inauguració

22 Juliol 2008

data de clausura

07 Setembre 2008

Va nàixer a Polònia el 1930. Quan l’artista encara no tenia nou anys els alemanys van envair Polònia i es va iniciar la Segona Guerra Mundial, les conseqüències dramàtiques de la qual van provocar una gran destrucció: foren assassinats un quart de milió de polonesos, deportaren els supervivents a camps de concentració i arrasaren les ciutats, especialment Varsòvia. Estes circumstàncies històriques dramàtiques van fer que els primers anys anteriors a la guerra, en què la seua primera infància va transcórrer envoltada de boscos i immersa en les forces de la naturalesa, es convertiren en els elements que van conformar la seua memòria, els somnis i l’imaginari en què es va refugiar per tal d’aïllar-se i protegir-se de la realitat que hagué de viure, i adquirir, així, una influència determinant en el treball artístic que va desenrotllar al llarg dels anys. Ja des de les primeres obres, realitzades a partir de finals dels anys 50, es manifesten algunes de les constants del seu treball futur, la fascinació per l’energia, la monumentalitat i també el misteri del món natural, les quals expressades amb motius orgànics i formes biològiques i corporals s’allunyen dels límits d’allò “immediat” imposats per la realitat contemporània i tracten de trobar les arrels en allò universal. La naturalesa estarà sempre present, encara que amb diverses formes, al llarg de tota la seua trajectòria. Així, s’ha de destacar la sèrie War Games que va fer entre 1987 i 1994 i a la qual pertanyen Giver, Anasta, Ancestor, Zadra, entre altres escultures formades per grans troncs dels arbres caiguts que representen la vitalitat física dels cossos humans oposada a les ferides causades per la violència de la guerra. A mitjan dels seixanta —coincidint amb el moment en què la concepció tradicional de l’art s’ampliava considerablement i s’obria a nous camps, materials, mitjans i llenguatges artístics— Abakanowicz va començar a realitzar las primeres obres que la van fer famosa internacionalment, i li van permetre saltar les fronteres del seu país i superar la marginalitat i l’aïllament de Polònia, que va durar fins a la caiguda del teló d’acer el 1989. Durant els anys d’aprenentatge a l’Acadèmia va assistir a diverses classes de disseny tèxtil que la van familiaritzar amb la pràctica del teixit, impressió i disseny de fibra, amb les quals va començar a realitzar unes estructures teixides de materials naturals de grans dimensiones dotades d’unes extraordinàries qualitats tàctils. Estes formes abstractes de metàfores orgàniques van ser batejades amb el nom d’Abakans, denominació que l’artista va adoptar per a les obres des d’aquell moment. La flexibilitat dels materials i la fluïdesa de les formes i de les superfícies contrastava amb el perfecte acabat dels productes manufacturats. A partir de 1973 el seu interés per l’univers d’allò orgànic i biològic li va permetre trobar fonts d’inspiració en metàfores orgàniques de les ciències naturals, de la biologia i el cos humà. Aleshores va fer Embriology, que va significar, a més, un canvi important en la seua trajectòria, ja que en eixa obra va introduir nous materials blans però ja manufacturats com ara les cordes, els sacs, el niló, el cotó, la gasa, etc. La figura humana va aparéixer per primera vegada en l’obra Heads (1973) i Backs (1976), realitzades amb els mateixos materials orgànics i pobres que la resta de peces d’aquell moment, totes caracteritzades per l’intens simbolisme opressiu d’este heterogeni grup d’obres seriades que estaven integrades per un conjunt de cossos la fragmentació, mutilació i deformació dels quals recordaven el sofriment, la fragilitat i la vulnerabilitat del ser humà, que ha sigut sens dubte, un dels temes principals del seu treball. No obstant això, a partir de 1985 es va produir un altre canvi important que va transformar radicalment el caràcter de l’obra, el fet que començà a fondre les figures en bronze. La utilització d’este material li va permetre crear escultures monumentals i perdurables que pogueren, a més, ser instal·lades a l’aire lliure i semblaren estar perdudes en la intemporalitat. La primera va ser Katarsis, una sèrie composta de 33 gegantesques figures sense cap i amb l’interior buidat, talment com els troncs d’arbres que va treballar per a la col·lecció d’escultures a l’aire lliure que Giuliano Gori ha reunit a la Vila Celle a la Toscana. Després va continuar fent escultures de caràcter monumental instal·lades a l’aire lliure entre les quals destaquen: Negev de 1987, situada al jardí d’escultures del Museu d’Israel a Jerusalem, Space of the dragon de 1988 al Parc Olímpic de Seül i Agora, una obra feta recentment per al Grant Park de Chicago. Totes estes obres que des dels anys 70 han anat conformant una xarxa de microcosmos orgànics s’estenen i ocupen el lloc on s’exposen i el convertixen, així, en una part integrant de les mateixes, amb la qual cosa produïxen uns espais particulars creats amb la finalitat de fer reflexionar l’espectador sobre l’experiència humana, objectiu de l’art d’Abakanowicz.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram