Luis Barragán

Luis Barragán (1902-1988) està considerat com l’arquitecte mexicà més important del segle xx, així com una de les grans figures de l’escena internacional en el camp arquitectònic. Guanyador el 1980 del prestigiós guardó d’arquitectura, el premi Pritzker, Barragán ha aconseguit l’atenció i el reconeixement internacional per la qualitat poètica de les seues obres. Els seus edificis i projectes de paisatges, encara que poc nombrosos i concentrats a Mèxic, demostren un talent que va saber conjugar el mètode de construcció tradicional del seu país amb el llenguatge de la modernitat, obtenint uns resultats alhora mexicans i intrínsecament universals. És un dels primers arquitectes a utilitzar el paisatge en l’arquitectura, tant en les cases de camp com en els habitatges particulars al barri d’El Pedregal. La llum i el color, la recerca d’una domesticitat a la vegada moderna i tradicional, la relació entre arquitectura i paisatge i entre arquitectura i ciutat, foren els temes principals en què es va basar l’obra d’aquest arquitecte. La seua confiança en la força de la simplicitat, la seua recerca infatigable tant en la qualitat del material com en l’estètica, la seua subtil sensibilitat pels colors i, finalment, la seua particular manera de “veure”, marquen tota la seua obra i fan impossible qualsevol intent d’imitació. Va ser admirat pel moviment minimal, per exemple per Donald Judd, i també pels seus col·legues, com Louis Kahn, que el va invitar a treballar amb ell. L’exposició recorre l’extensa producció arquitectònica de Luis Barragán a través dels seus plans, els seus dibuixos i nombrosa documentació; tot això complementat per la projecció de cinc vídeos que presenten amb més detall alguns dels projectes més espectaculars de Barragán.