Exposició

Juan Navarro Baldeweg

data d’inauguració

17 Maig 1999

data de clausura

18 Juliol 1999

La retrospectiva que es presenta a l’IVAM Centre del Carme és la primera mostra en la qual s’exhibeix la pintura de Juan Navarro Baldeweg (Premio Nacional de Artes Plásticas el 1990), juntament amb les seues peces de caràcter conceptual i amb la seua producció arquitectònica, la qual li ha valgut ser considerat com una de les grans figures de l’arquitectura a Espanya del final del segle XX. La mostra reuneix més de cent obres, entre maquetes i fotografies d’edificis, dibuixos arquitectònics, instal·lacions i obra pictòrica, realitzades des dels anys seixanta fins a l’actualitat. El catàleg editat amb motiu de l’exposició reprodueix les obres exposades i conté textos d’Ángel González i Enrique Granell, comissaris de l’exposició. El pintor i arquitecte Juan Navarro Baldeweg (Santander 1939) va estudiar dibuix i pintura a Santander i va cursar estudis de gravat a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. El 1960 va presentar la seua primera exposició a la Galería Fernando Fe de Madrid, i posteriorment, el 1965, a la Galería Edurne. Entre 1960 i 1965 va estudiar la carrera d’arquitectura a l’Escuela de Arquitectura de Madrid, on es va doctorar el 1969. La Fundación Juan March de Madrid li va atorgar una beca per a estudis a l’estranger el 1970. Des de 1971 fins a 1975, invitat pel professor György Kepes, va romandre com a investigador al Center for Advanced Visual Studies del Massachusetts Institute for Technology (MIT), a Cambridge, Estats Units. A la seua tornada a Espanya va accedir a la càtedra d’elements de composició a l’Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid el 1977. Als inicis del seu treball com a artista plàstic s’interessa per les experiències conceptuals i per l’abstracció postpictòrica pròxima als postulats de l’action painting. El 1965 realitza collages i teles en què introdueix, davant d’una figura geomètrica, siluetes d’espectadors. També daten d’aquesta època les seues primeres peces cinètiques. El 1972 va participar en els Encuentros de Pamplona, mostra internacional d’art interdisciplinari que va reunir música, poesia, espectacles audiovisuals, pintura, happening i actuacions; així mateix, la Biennale di Venezia de 1978 va mostrar la seua obra. És aleshores quan inicia l’etapa de les instal·lacions, entre les quals es troba Casa Duchamp (1975), que va rebre el premi japonés Shinkenchiku, i Luz y metales (1976), que es va exposar a la sala Vinçon de Barcelona. A partir dels anys vuitanta la pintura ocuparia un lloc central en la seua activitat creativa, i inicia les sèries de Kuroi, Los vencejos, Danaes o La casa, inspirada aquesta darrera en sa casa mediterrània. En aquestes sèries es produeix un predomini del color i s’hi observa l’empremta de pintors com Matisse i Picasso. Entre les seues produccions més recents es troba la nova sèrie Los árboles, en la qual apareix l’empremta del cubisme.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram