Exposició

John Pawson

data d’inauguració

06 Juny 2002

data de clausura

01 Setembre 2002

Es presenta la primera exposició de John Pawson realitza en un museu i està dissenyada pel mateix autor, que ha ordenat el muntatge de manera temàtica per tal de ressaltar els elements que intervenen en el seu treball. John Pawson (Halifax, Yorkshire 1949) va estudiar a l’Eton College i a l’Architectural Association. Ha viscut a l’Índia i a Austràlia, i va ser professor a mitjan anys setanta de la Universitat de Comerç de Nagoya, al Japó. La seua dedicació a l’arquitectura comença relativament tard, quan ja passa dels trenta anys i després d’haver-se dedicat durant alguns anys al negoci tèxtil familiar. Lluny de ser un inconvenient, aquesta circumstància confereix als primers projectes de Pawson una inesperada maduresa i una seguretat patent. La seua preocupació fonamental rau en l’estudi de l’espai, la llum, les proporcions i els materials, sense caure en manierismes estilístics. La seua amistat amb l’arquitecte japonés Shiro Kumata li va proporcionar algunes claus de la simplicitat poètica que reflecteix la seua obra. En paraules de Bruce Chatwin, “en cert sentit, l’arquitectura de Pawson és un exercici de control, de supressió de la sensació opressiva que provoca l’acumulació d’elements i del caos visual de la complexitat supèrflua. Persegueix eliminar la interferència de les proporcions pesades i la irritació constant dels destorbs més evidents. En el seu lloc ofereix el confort de l’exactitud, de les petites coses ben fetes.” En l’arquitectura de Pawson s’obté l’equilibri entre les consideracions intel·lectuals, les prioritats teòriques i els aspectes materials del disseny, sense oblidar la sensualitat de les qualitats escollides. L’ofici, el coneixement dels materials i de les seues possibilitats, és prioritari en els projectes de Pawson; això no obstant, una factura artesanal no és l’objectiu perseguit. Al contrari, la destresa i el domini absoluts en el tractament dels materials no perden la seua humilitat i romanen amagats, quasi invisibles. La seua producció arquitectònica no és molt extensa i se centra bàsicament en interiors. La diversitat dels seus projectes és, no obstant, característica: des de galeries i centres d’art fins apartaments, de botigues a restaurants. La cura exquisida en el disseny, la recerca incansable de la puresa a través de la simplicitat de les seues propostes fan que la seua producció es considere sovint com a obra d’art i no com a arquitectura.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram