Exposició

JEAN TINGUELY. RETROSPECTIVA

data d’inauguració

10 Març 2008

data de clausura

08 Juny 2008

Les obres de Jean Tinguely es mostren per primera vegada a Espanya. Dèsset anys després de la seua mort, l’escultor suís del ferro, mestre de l’art cinètic, és protagonista d’una exposició retrospectiva a l’IVAM de València. Nascut el 1925 a Friburg, Jean Tinguely passa la seua infància i joventut a Basilea. És ací on acudix a l’escola i on, durant la II Guerra Mundial, es forma com a aparadorista. Després de la fi de la guerra, treballa com a decorador independent i capta l’atenció del públic amb els espectaculars dissenys que fa per a algunes botigues. Al mateix temps, assistix a classes a l’Escola d’Arts i Oficis de Basilea i aprén, seguint els principis de l’escola Bauhaus, a adaptar l’ús dels objectes quotidians a l’art. El 1952, Jean Tinguely i la seua primera esposa, Eva Aeppli, s’instal·len a París, on ràpidament encaixa entre els artistes de la ciutat. Tinguely crea relleus en què uns elements mòbils de color blanc giren lentament contra un fons negre creant innovadores composicions. Estes imatges mòbils reben el nom de Méta-Malevich o Méta-Kandinsky i certament recreen en constel·lacions cada vegada més noves els models dels seus títols. El 1959, amb les Méta-Matics, les seues màquines de dibuixar, Tinguely coneix per primera vegada l’èxit entre el públic. Els visitants de l’exposició poden elaborar amb una de les màquines de l’artista el seu propi dibuix abstracte, definit pels paràmetres de la màquina. El concepte suscita un gran interés. Alguns artistes com Hans Arp o Marcel Duchamp reaccionen de bon grat i reconeixen el nou camí obert per Tinguely en l’art. Els anys seixanta són testimoni de la creació de grans escultures fetes de trossos de ferro abans que Tinguely comence a pintar les seues escultures d’un negre uniforme. Ja no es tant el material o el seu origen (de piles de trossos de ferro) el que se situa al capdavant, sinó l’efecte uniforme tan escultural. El moviment, que en realitat s’estén més enllà de la pròpia escultura i que dobla en les escultures de l’aigua, es convertix en part integrant de l’obra. Algunes obres monumentals com HON (1966) o Le Cyclop (a partir de 1969) són concebudes en col·laboració amb altres artistes. Tinguely sempre va treballar amb els seus col·legues artistes; Niki de Saint Phalle, Bernhard Luginbühl, Yves Klein, Daniel Spoerri són alguns dels seus importants companys en l’art. La idea de la col·laboració artística és essencial i decisiva per a Jean Tinguely. L’artista disfruta col·laborant en diverses ocasions amb els seus amics artistes, no sols en la realització d’escultures, sinó també en escenografies o projectes per a exposicions. Els anys setanta i huitanta assistixen a la creació d’algunes escultures monumentals, com per exemple la instal·lació Grosse Méta Maxi-Maxi Utopia, construïda el 1987 per a l’exposició retrospectiva del Palazzo Grassi de Venècia. A més se celebren per tot Europa més exposicions de les seues escultures-màquines: a la Tate de Londres, al Centre Georges Pompidou de París o al Kunsthaus de Zuric. Tinguely coneix la fama gràcies als encàrrecs públics, com és el cas de la Fontaine Stravinsky, escultura que construïx el 1983 juntament amb Niki de Saint Phalle per a la plaça adjacent al Centre Georges Pompidou. Després de la mort de Tinguely l’any 1991, la seua viuda Niki de Saint Phalle arriba a un acord amb la casa d’assistència mèdica Roche de Basilea pel qual l’empresa funda un museu i sufraga tots els gastos. A canvi, Niki de Saint Phalle dóna al museu el patrimoni artístic de Tinguely. El Museum Tinguely es va inaugurar l’octubre de 1996 i des de llavors està finançat íntegrament per Roche.

EmailFacebookTwitterInstagram