Infància i art modern

La mostra presenta, a través de cinc-centes cinquanta obres, la producció dirigida al món infantil que realitzaren, sobretot durant el període d’entreguerres, significatius artistes de l’avantguarda europea. Aquest conjunt de treballs, una vessant singular de l’art d’aquest segle, es va originar per la inquietud de sintonitzar les preocupacions artístiques amb les noves idees socials i, també, amb les teories pedagògiques renovadores. Es pot considerar que els artistes interessats en el fet que els seus plantejaments impregnaren qualsevol activitat quotidiana per a originar un nou estil de vida, van decidir posar els xiquets en contacte amb les formes i els conceptes de l’art modern, de manera que es convertiren en els artífex de la buscada transformació. L’exposició se centra en l’aproximació a aquesta voluntat que va moure els artistes a traslladar als xiquets les propostes de l’art nou a través dels objectes més pròxims i de major confiança per a ells: el llibre, la joguina i el mobiliari escolar i domèstic. En línies generals, les obres per a xiquets creades pels artistes d’avantguarda es van caracteritzar pel seu antibel·licisme, per la introducció de temàtiques fins ara inhabituals –relacionades amb la igualtat de l’home, els mitjans de producció, les noves fonts d’energia, la higiene, el medi ambient, els aliments i els nous mitjans de comunicació i transport–, així com per traslladar fórmules plàstiques innovadores, procedents tant del futurisme, el neoplasticisme i el constructivisme com de la investigació en l’art popular i les noves tecnologies, en un intent d’aconseguir un llenguatge no minoritari que possibilitara una millor aproximació als xiquets. En l’exposició s’han inclòs obres realitzades a Itàlia, Holanda, França, Alemanya, Txecoslovàquia i Rússia, països en els quals es va fer més evident la contribució de les avantguardes. També s’hi presenten obres realitzades a Espanya durant els trenta primers anys del segle XX, així com treballs d’artistes com Joan Miró, Otto Dix, Alexander Calder i Pablo Picasso, els qui, ocasionalment, van incidir en el món infantil. Completa la mostra una selecció d’obres d’arquitectura escolar en les quals es va reflectir, de manera més específica, la col·laboració entre l’art i la pedagogia amb la finalitat de trobar l’espai necessari per a educar on, segons la pedagoga Maria Montessori, es creara “un ambient i una decoració escolar que foren proporcionals al xiquet, que respongueren a la seua necessitat d’actuar de manera intel·ligent.”