India moderna

Amb este títol es presenta una exposició que aborda qüestions d’història, cultura, art i realitat social sorgides a l’Índia des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat. La mostra, dividida en un preàmbul i cinc àrees històriques cronològiques, planteja un recorregut pel passat “colonial” i el present “global” de l’Índia a partir de textos, objectes documentals, material d’arxiu i propostes artístiques. “Índia moderna” narra la història d’una modernitat, arrelada en una sòlida i rica tradició artística, que es remunta a l’intercanvi entre els europeus i la societat índia i la seua influència mútua. La tesi principal de l’exposició intenta assenyalar que la modernitat no només va ser una pràctica artística occidental, sinó internacional, de manera que podríem parlar de diverses modernitats simultànies, totes les quals alimenten i configuren una modernitat global. 0. Eclipsi del Raj. Les belles arts a l’Índia colonial La presència britànica a l’Índia, anomenada Raj, no es va consolidar fins al motí de 1857. En esta data es va posar fi al domini de la Companyia Britànica de les Índies Orientals i els territoris van passar a dependre de l’imperi a través d’un virrei. El llegat britànic va suposar la unificació política del subcontinent i la implantació d’un sistema educatiu occidental, d’una administració centralitzada i d’una xàrcia nacional d’infraestructures de comunicacions. Les belles arts, així com la fotografia i el cine, introduïts pels britànics, són els mitjans que il·lustren la transformació de la societat a l’Índia colonial. 1. Modernitat. L’escola de Bengala i Santiniketan Amb el canvi de segle es va estendre per l’Índia un gran interés pel coneixement del seu patrimoni cultural. Des de finals del segle XIX s’havia desenrotllat un moviment cultural, denominat “renaixement bengalí”, liderat per reformadors socials i intel·lectuals pertanyents a l’elit burgesa índia. En esta revisió de les tradicions com a ideologia cultural del nacionalisme és on se situa l’aparició de l’escola de Bengala durant la primera dècada del segle XX, a la qual li succeiria Santiniketan com a principal centre d’influència de l’art modern a l’Índia preindependent. 2. Mare Índia. Cultura a l’Estat de Nehru El 15 d’agost de 1947 l’era del domini britànic va arribar a la seua fi. Esta data va significar el naixement de dos noves nacions: l’Índia i el Pakistan. La divisió del subcontinent indi va ocasionar una enorme emigració en massa d’hinduistes i musulmans als dos costats de la frontera, així com el genocidi de milers de persones. Després de l’assassinat de Mahatma Gandhi el 1948, el primer ministre, Jawaharlal Nehru, va establir les bases d’un Estat nacional modern amb una política democràtica, una economia planificada i una posició de no-alineament. Esta part de l’exposició narra el discurs sobre la singularitat de l’art i la cultura realitzats a l’Índia davall la idea de la identitat nacional. 3. Karma Cola. El viatge occidental a l’Orient Nehru va morir l’any 1946. En aquell moment l’Índia havia deixat de ser un país desconegut i s’havia convertit en una nació plena de vitalitat. L’art i l’espiritualitat de l’Índia començaven a atraure una nova generació de jóvens que, desencantats amb l’Occident, se sentien fascinats per la filosofia oriental. Després de “l’estiu de l’amor” i els incidents del maig francés, el viatge a l’Índia es va convertir en un ritus iniciàtic que va comportar el coneixement del país, però també la “comercialització” de la seua cultura. En esta secció s’analitza l’impacte de l’Orient en l’art i la cultura occidentals en camps com la literatura, el cine i l’art psicodèlic. 4. Estat d’emergència. Art davall el Partit del Congrés i el Shiv Jena-BJP El 1975, la primera ministra Indira Gandhi declara l’estat d’emergència, censura la premsa i empresona els dissidents, intel·lectuals i activistes. L’estat d’excepció no s’aixeca fins l’any 1977. Ací s’exposa l’art realitzat en este període, en el qual, a diferència de l’esperit col·lectiu de l’era postindependència, s’acusa un marcat individualisme i representa una tornada a la pintura com a mitjà artístic. La paraula “emergència” no només al·ludix a esta situació política, sinó al clima de nacionalisme fonamentalista i de violència ètnica, fomentats per l’ascens al poder de la coalició Shiv Jena-BJP, en la dècada de 1990. 5. Índia global. Diàspora d’un subcontinent multicultural En l’actualitat, l’Índia és protagonista d’un creixement econòmic espectacular que l’han situat com una potència emergent a escala global. Les reformes econòmiques han inundat el país de béns de consum i han impulsat l’aparició d’una pròspera classe mitjana. En el camp de la tecnologia informàtica l’Índia s’ha convertit en líder mundial en desenrotllament de programari, però a pesar del seu important progrés la desocupació i la pobresa encara existixen, així com l’amenaça de l’armament nuclear. Esta última part narra en present la realitat de l’Índia dins d’un context internacional en què l’intercanvi d’idees, mercaderies i persones ha deixat obsolet el concepte de la cultura com a patrimoni nacional. L’exposició està estructurada en sis seccions. Les dos primeres estan dedicades a l’Índia colonial i es poden vore a la Sala Pinazo; les altres quatre, centrades en l’Índia com a país independent, es presenten a la Galeria 3. Exposició organitzada per l’IVAM i Casa Asia, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura.