Exposició

Homenatge a Mingote

data d’inauguració

25 Juliol 2012

data de clausura

23 Setembre 2012

Al principi, va dir Antonio Mingote, la gent eren només dos. Aparentment ja no estava sol però Mingote va deixar el ser humà desemparat i atònit i perplex nombroses vegades, no per maltractar-lo sinó per manifestar la desgràcia humana que marca diàriament la nostra existència. Hombre solo, que va aparéixer per primera vegada en 1970 i es va convertir en una autèntica proclama filosòfica. Antonio Astorga, gran coneixedor de Mingote, va escriure que “La soledat és per a Mingote pura circumstància, que pot ser enriquidora (per a alguns privilegiats) o pertorbadora (per a la resta dels mortals). Sols, atònits, perplexos, en eixos hòmens ferament humans Mingote traça l’estranyesa i l’estranyament davant d’un món inquietant i dramàtic”. I el mateix Mingote sostenia “que al mig de la gent, immers en la multitud, és on la soledat és més feridora”. Ara, poc després de la seua defunció, seleccionem alguns d’aquells dibuixos desconcertants que provoquen el somriure resignat i condescendent de qui els mire, encollint-nos un poc l’estómac en percebre que aspectes d’eixos personatges poden ser el nostre propi reflex. Mostrant la nostra atònita i perplexa soledat, desitjada i detestada, però sempre presents en les nostres vides. Les peces que es presenten en esta xicoteta exposició van ser realitzades en un ampli marge temporal, des dels anys seixanta als anys noranta, més d’un quart de segle per a escodrinyar i documentar la permanent soledat de l’home. Tots els dibuixos van ser publicats en la revista Blanco y Negro, formant part de diferents sèries i seccions que Antonio Mingote va anar alimentant durant 60 anys i ara es conserven en el Museu ABC de Madrid. La pertinaç presència de l’home sol va sobrevolar tota l’obra del genial dibuixant que des dels anys setanta publicaria diverses obres centrades en eixe tema. Que servisca este breu repertori de filosofia, dibuix i humor per a despertar encara que siga el més lleu dels somriures en els hòmens i les dones, sols o acompanyats, que els contemplen. Inmaculada CorchoDirectora Museu ABC

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram