Exposició

Gabriel Cualladó en la Coŀlecció de l’IVAM

Museu Antonio Ferri, Bocairent

data d'obertura

21 Gener 2022

data de clausura

02 Maig 2022

Exposició

Gabriel Cualladó / Xiquets jugant, París, 1962. IVAM Institut Valencià d'Art Modern, Generalitat. Donació de l'artista

  • Planta -1
  • Planta B
  • Planta 1
  • Planta 2
  • Planta 3

Donant continuïtat a la Capitalitat Cultural de Bocairent de l’any 2021, l’IVAM presenta una exposició de l’artista Gabriel Cualladó al Museu Antonio Ferri d’aquesta localitat. Aquesta exposició és, al seu torn, el resultat d’un important procés d’investigació, catalogació i digitalització del fons de Gabriel Cualladó en l’IVAM, fet en coŀlaboració amb experts en documentació i catalogació de fotografia, conservació preventiva i digitalització.

Gabriel Cualladó va nàixer a Massanassa (València) l’any 1925, i es va traslladar a Madrid el 1941. Va ser un fotògraf que va formar part del grup AFAL i del moviment de renovació de la fotografia a Espanya en la segona meitat del segle XX. Va fer les seues primeres fotografies al seu fill primogènit, al costat dels seus amics, amb una càmera Capta. A partir d’ací creix el seu interés per la fotografia i comença un aprenentatge autodidacta. Cualladó es definia a si mateix com un fotògraf amateur en una època en què aquesta expressió s’associava a artistes sense restriccions. Això li va permetre explorar amb la fotografia alguns límits a penes visitats fins aleshores. Va desmuntar l’enquadrament i va abandonar les convencions de la composició.

L’obra de Cualladó destaca per impregnar d’humanisme la trista realitat de la postguerra i compondre un univers propi. Cualladó no busca temes ni persones rellevants, sinó que, amb la seua mirada més humanista, capta els instants de la vida quotidiana. Amics, familiars i personatges anònims conformen una atmosfera íntima i pròxima.

En 1956 el fotògraf va entrar a formar part de la Reial Societat Fotogràfica, i un any més tard del grup AFAL. Com altres artistes de la seua generació, entre ells els cineastes Juan Antonio Bardem amb Muerte de un ciclista (1955) o Luis García Berlanga amb Bienvenido, Mister Marshall (1952), pròxims al realisme social, Cualladó va tractar d’introduir en la seua obra el neorealisme italià. A partir de 1980 va formar part del grup de fotògrafs espanyols seleccionats per la revista Nueva Lente per a participar en els Rencontres d’Arles. En 1994 va obtindre el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura d’Espanya.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

comissari / a

Sandra Moros

EmailFacebookTwitterInstagram