Exposició

Franco Fontana.La llum del paisatge

data d’inauguració

06 Setembre 2011

data de clausura

06 Novembre 2011

Franco Fontana arranca d’una concepció de la fotografia com un treball creatiu en què la relació amb la naturalesa o la realitat es veu acompanyada d’una intensa projecció poètica. Ho diu en una entrevista de fa uns anys: “Pense que la fotografia no és l’estudi d’una realitat positiva, sinó la busca d’una veritat ideal plena de suggestió, misteri i fantasia. Fotografiar és posseir, és un acte de coneixement i de possessió profunda. La fotografia no ha de reproduir el visible, sinó que ha de fer visible l’invisible”. I és d’acord amb estos prinicipios que ha dut a terme un amplíssim treball que podem observar en l’exposició de l’IVAM. Des dels estudis dels anys 60 i 70, atents a motius històrics i arquitectònics que van des de la ja famosa foto de Praga, les de Mòdena o Venècia, fins a les seues investigacions sobre el paisatge natural que interpreta des d’una nova mirada i que molt prompte seran reconeguts com a treballs fonamentals de la fotografia de l’època. Les sèries sobre la Basilicata, la Puglia o el desert d’Erfoud poden ser els moments més significatius. Vindrà després una àmplia seqüència de treballs urbans, atents a registrar l’empremta i traça humana. Carrers, ombres, asfalts que componen una seqüència que tindrà Los Angeles, San Francisco, Nova York, etc. com a escenaris que Fontana recorre amb atenció nova. Es podria parlar d’una llum americana la que il·lumina tots estos registres del Fontana dels 80 i 90. En un joc de llums i ombres s’animen i discorren personatges i llocs de forta impressió cinematogràfica. El color jugarà un paper fonamental. Des dels seus sorprenents treballs de polaroid fins a les seqüències sobre paisatges naturals, als que tenen el mar com a motiu i als últims que tenen València com a escenari, Fontana dóna a la seua obra una intensitat poètica que ens descobrix l’emoció i la màgia de tota situació, i transforma el seu treball en una busca de l’invisible, d’eixe moment irrepetible que té tota obra d’art.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram