Exposició

Francisco Leiro. Escultures

data d’inauguració

26 Gener 2000

data de clausura

19 Març 2000

Francisco Leiro (Cambados, Pontevedra 1957), fill d’un picapedrer, es va iniciar en l’escultura de manera autodidacta, influït per la imatgeria popular gallega. Posteriorment es va traslladar a Santiago de Compostel·la per aprendre el treball de la pedra a l’Escuela de Artes y Oficios. Després de realitzar tres cursos a Santiago va viatjar a Madrid, on va assistir a classes de dibuix i modelatge a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando. Va celebrar la seua primera exposició a la Sociedad Cultural de Cambados el 1975. Durant aquesta etapa va formar part del grup Foga, i es va accentuar en la seua escultura la influència surrealista i va participar en diverses mostres tant col·lectives com individuals. Al principi dels anys vuitanta va participar en les col·lectives Atlántica, que aglutinaren una generació emergent d’artistes que a la dècada dels vuitanta renovaren la plàstica a Galícia. Després d’exposar a Itàlia i França, el 1990 presenta la seua obra a la Marlborough Gallery de Nova York, on viu des del 1988 i on tornarà a exposar el 1992 i el 1998. Des de finals dels anys vuitanta ha desenvolupat una faceta monumental de la seua escultura, realitzant diversos encàrrecs públics a Santander, Vigo, Ferrol i Santiago de Compostel·la. L’estil inconfusible de Leiro, encara que ha travessat diferents etapes, sempre ha obeït a una figuració expressionista, manté com a referents fonamentals del seu estil l’escultura tradicional gallega de talla en fusta i les formes arcaiques de l’escultura, i en les seues creacions participen l’hieratisme egipciomesopotàmic, la grandesa miquelangelesca i l’expressionisme alemany. La seua escultura juxtaposa formes figuratives amb estructures abstractes que donen origen a unes peces de connotacions al·legòriques les referències narratives de les quals se situen més enllà de la història i la memòria, invocant una ficció irònica i atemporal. Encara que ha emprat en nombroses talles la pedra, el marbre o el formigó, sol utilitzar com a suport principalment la fusta (peira, maceire, ukola o tec), ja que és un material que admet fàcilment distorsions compositives, i que presenta una qualitat especialment expressiva per a la qual recorre a una talla aprofundida, incisiva, a vegades sumària, a vegades brutalista. Ha investigat les qualitats expressives del contrast de materials (fusta policromada, vinil, poliester). El resultat és una galeria de figures humanes de fort dibuix, formes alterades i moviment exagerat. Per tal d’augmentar l’efecte recorre a la policromia connectant enginyosament color i forma. Enfront de l’estatisme que dominava l’espai en les seues obres anteriors, en les seues peces més recents es produeix un increment de la sensualitat i el moviment. L’exposició reuneix aproximadament 40 escultures que permeten una visió retrospectiva de l’evolució creativa de l’escultor, des del 1987 fins a l’actualitat. El catàleg editat amb motiu de l’exposició reprodueix les obres exposades i inclou textos de Santiago B. Olmo i del comissari de la mostra, Miguel Fernández-Cid. Esta exposició ha segut organitzada conjuntament pel Centro Galego de Arte Contemporánea-CGAC i l’IVAM-Institut Valencià d’Art Modern.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram